Resultats de la cerca
Es mostren 11421 resultats
Bocholt
Ciutat
Ciutat del land
del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Situada a la riba de l’Aa, a la frontera amb els Països Baixos, té indústria tèxtil i de maquinària i foneries
Felip V suprimeix el Consell d’Aragó
Felip V suprimeix el Consell d’Aragó els Països Catalans, d’ençà d’aleshores, romanen sota la jurisdicció del Consell de Castella
plàtan fals
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les aceràcies, de 10 a 25 m d’alt, de fulles palmades dividides en cinc lòbuls aguts i serrats, de flors verdoses paniculades i de fruits en disàmara.
Comú a l’Europa central, als Països Catalans pràcticament no existeix en estat espontani, però és plantat comunament en parcs i jardins
teixidor
Entomologia
Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels ranàtrids, de cos estret i cilíndric, amb un llarg sifó respiratori.
De moviments lents, viu prop dels indrets pantanosos, on hi ha la seva vegetació predilecta Hom el troba rarament als Països Catalans
trotllo
Ictiologia
Nom donat a diferents peixos teleostis de l’ordre dels perciformes i de la família dels centrolòfids, de cos allargat i comprimit però amb el peduncle caudal ben diferenciat.
A les mars dels Països Catalans només es troben dues espècies el trotllo negre Centrolophus niger i el trotllo ovalat Schedophilus ovalis
estafilínids
Entomologia
Família de coleòpters caracteritzats pel fet de tenir els èlitres molt reduïts, que deixen al descobert una gran part de l’abdomen, i el cos de forma allargada.
Comprèn unes 20000 espècies incloses en nombrosos gèneres que habiten en tot tipus d’hàbitats i latituds Són comuns als Països Catalans
estaferm
Jocs
Ninot de fusta giratori armat amb un escut a la mà esquerra i a la dreta amb una corretja amb boles o saquets de sorra; els cavallers, tot corrent, havien de colpejar l’escut amb la llança, amb la destresa suficient per no rebre el cop del ninot en giravoltar sobre ell mateix.
Aquest joc, d’origen italià, és documentat en justes i torneigs als Països Catalans, especialment a Mallorca, als s XVII i XVIII
nepticúlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, la característica més destacada de la qual és llur mida molt reduïda. Són considerats els microlepidòpters més petits, i alguns dels seus membres no arriben a 1 mm de longitud en estat de repòs.
Les erugues són minadores de fulles i, del mig miler d’espècies existents arreu, als PaïsosCatalans es destaca el gènere Stigmella
orogènesi walàquica
Geologia
Darrera fase de plegament de l’orogènesi neoalpídica, segons Stille (1924), que s’esdevingué durant el trànsit del Pliocè al Quaternari, fa prop d’1,8 milions d’anys.
Aquesta fase de deformació, especialment de moviments verticals de blocs, afectà la franja costanera dels Països Catalans, les Illes i els Pirineus
trumfau
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids, d’uns 45 cm de longitud, cos allargat, estret i comprimit lateralment, mandíbules dèbilment dentades i perllongades en un bec llarg, la inferior més llarga que la superior, l’aleta dorsal i l’anal separades de la caudal per 5-8 pínnules, dors gris blavós i costats i ventre platejats amb una taca blava a la base de cada aleta pectoral.
Forma grans bancs en alta mar, i s’alimenta de petits peixos o crustacis És comú a les aigües dels Països Catalans