Resultats de la cerca

Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al segle XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap canonge…

El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505 Durant el segle XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350 El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en…

S'estén per una plana regada per la séquia de Sant Julià , que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter S'hi explotaven mines de galena  Al nucli urbà, de carrers pintorescos i inconnexos, hi destaquen el carrer Vell, al peu de la muntanya de Sant Julià, a la riba del Ter, amb cases amb llindes gravades al s XVIII, agrupades a l’entrada del pont vell que comunicava amb la Cellera el carrer Nou, al costat del pou de la mina Carlota, amb les cases que eren habitatges miners i el carrer Petit, format per cases noves La parròquia de Sant Julià…

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de SantPere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari,…

Situat entre muntanyes, en una vall enlairada que devalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles o riera de Llaés L’antic castell de Llaés , ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop la gran masia de la Vila Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960 el bisbe i abat Oliba la tornà a…

Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en règim d’…

El terreny, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella 1 184 m al pic del Carrascar i els occidentals de la serra de la Xortà 1 079 m L’agricultura, base econòmica del municipi, ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà 452 ha sobre el regadiu 72 ha Els conreus més estesos són l’ametller d’expansió recent, l’olivera, els garrofers i els conreus d’horta Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris 68% i per arrendataris La població ha minvat un 48% entre el 1900 i el 1965 El poble 180 h agl 2006 464 m alt, a l’esquerra del…

Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que assistien als…

L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que…

En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard foren senyors del terme de…