Resultats de la cerca

És cultivada originàriament a l’Àsia oriental i a l’Himàlaia, on és molt emprada en la cuina, sobretot per a l’elaboració de l' anko , una mena de melmelada feta amb sucre o amb mel

El gènere més característic és Geophilus , que té unes 80 espècies, repartides per Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia La més gran de totes és Gelectricus , de 45 mm de longitud i 65-71 parells de potes

És de color daurat amb bandes transversals fosques Habita a les aigües dolces És molt voraç i es nodreix de peixos petits L’espècie Perca fluviatilis es troba en una gran part d’Europa i d’Àsia

Té fulles pinnades, inflorescències en règim i fruits en drupa Es fa a l’Àsia sud-oriental i a la Insulíndia Les tiges són emprades, senceres o a tires, per a fer cistelles, mobles i articles diversos

Són gregaris, nidífugs i no es posen als arbres Habiten a les regions desèrtiques o estèpiques d’Àfrica, l’Àsia Central i l’Europa occidental i meridional Comprèn 15 espècies, repartides entre els gèneres Pterocles i Syrrhaptes

Els argalís són àgils i veloços viuen aïllats o en grups poc nombrosos, a les zones muntanyoses de l’Àsia central Altai, Tibet, Sibèria, a partir dels 1 000 m d’altitud La seva carn és apreciada

La capital és Karāchi Ocupa la conca baixa de l’Indus i és una plana llevat de l’estreta franja de relleus baixos del Kohistān El clima és subdesèrtic, amb pluges escasses menys de 125 mm i forta evaporació a l’estiu L’agricultura depèn enterament del regadiu té una extensa xarxa de canals permanents alimentats per les preses de Sukkur i Kotri, que permeten de regar, respectivament, 3 000 000 i 1 000 000 ha amb forts rendiments, amb conreus de blat, mill, arròs i cotó A les estepes hi ha pastors nòmades ovelles, cabres, camells Les ciutats principals són Hyderābād i Karāchi que és el…

Neix a la serralada del Tarbagataj i experimenta grans crescudes a la primavera, que són aprofitades per al reg El cabal mitjà al seu pas per la ciutat d' Ajaguz és de 10 m 3 /s Algunes vegades durant l’any fortes secades impedeixen que arribi fins al llac

La història d’Elam terme que significa, potser, “terra del déu” es caracteritza per la lluita constant que mantingué amb Mesopotàmia Sumer, Babilònia i Assíria Mentre Elam cobejava les riqueses de les seves ciutats, els mesopotamis ambicionaven els minerals elamites Cal distingir-hi sis períodes o fases del 2400 al 1850 aC hi ha documentada, en primer lloc, la dinastia d’Awan c 2400-2230 aC, la qual restà sotmesa a Accad a partir del regnat de Sargon A la mort de Kutir-in-Šušinak, que donà la independència al seu país, desaparegué aquesta dinastia i pujà en lloc seu la de Simaški c 2230-1850…

Unida a Cilícia, fou regida per un comes Donà a l’imperi Bizantí la dinastia dels isàurics En contínues lluites, pel seu veïnatge amb el món àrab, caigué en poder otomà al s XIV