Resultats de la cerca

Fill d’Alexandre VI, tot i que hi ha dues butlles datades el mateix dia 1 de setembre de 1501 en les quals el legitimava successivament i contradictòriament com a fill de Cèsar Borja i com a fill seu per un breu de Pau III hom sap que ho era d’Alexandre VI Quant a la mare, hom ha cregut que era la mateixa Lucrècia Borja Estigué al servei de l’emperador Carles V En morir, la seva herència passà a Francesc de Borja i d’Aragó

Fill de Perot-Jàfer de Lloris i d’Isabel de Borja i Navarro Bisbe electe de Terni 1498, hi renuncià per tal de rebre, el 1499, el bisbat d’Elna deixat vacant per Cèsar Borja, que retingué fins a la mort El 1503 Alexandre VI el creà cardenal diaca de Santa Maria Nova Fou, encara 1503, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinoble, per nomenament d’Alexandre VI, després de la mort del cardenal i patriarca Joan de Borja i Navarro d’Alpicat

Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà

Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors

Fundador de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture Protegit per Colbert i nomenat director dels Gobelins 1663 i primer pintor de Lluís XIV 1664, fou el veritable dictador del classicisme francès Conreà la pintura de cavallet, amb obres com La vinguda de l’Esperit Sant 1657, la sèrie de les quatre Batalles d’Alexandre i L’adoració dels pastors 1689, totes al Musée du Louvre Com a decorador treballà al Louvre i a Versalles Féu projectes per a arts industrials, i per als Gobelins pintà La història d’Alexandre

Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos

Filla d’ Andreu II i de Gertrudis de Merània i germana de Violant , muller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou casada 1221 amb Lluís IV de Turíngia Vídua el 1227, fou apartada del tron pel seu cunyat Enric de Turíngia Entrà al tercer orde franciscà i es dedicà a l’hospici de pobres que havia fundat a Marburg Fou canonitzada el 1235 La seva festa se celebra el 17 de novembre

Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de…

Alexandre el Gran el féu sàtrapa de Lícia 334 aC i de Pamfília 336 aC i li atorgà el comandament de la flota que davallava el curs de l’Hidaspes a l’Índia fins a trobar la boca de l’Indus Aleshores conduí l’esquadra fins al golf Pèrsic i l’Eufrates 325-324 aC, en un viatge en el qual acredità els seus dots d’estrateg genial Honorat i nomenat navarc de l’expedició d’Aràbia, a la mort d’Alexandre, es retirà a la satrapia i escriví la narració del seu viatge, un text que aprofità posteriorment Arrià per al seu llibre Índica

Fill de Ptolemeu VIII, governà amb la seva mare Cleòpatra III, la qual aconseguí d’allunyar-lo a Xipre 107 aC per donar el tron al germà Ptolemeu X , dit Alexandre I ~140 aC — 88 aC, el qual regnà del 107 al 88 aC, que hagué de fugir d’Egipte a causa d’un avalot A la seva mort 88 aC, el Soter ocupà novament el tron Durant aquesta segona etapa es produí la revolta de la Tebaida 88-86 aC El succeí, durant vint dies, el net Ptolemeu XI , dit Alexandre II ~100 aC — 80 aC, mort assassinat en un avalot En el testament lliurà Egipte als romans