Resultats de la cerca

Dirigida per Joan Capó González i de periodicitat mensual, començà a publicar-se al juny del 1896 i finalitzà amb el número corresponent al desembre del 1899 A partir del gener del 1898, figurà com a codirector August Guglielmetti i la revista passà a fer les funcions d’òrgan oficial de la Unione Scacchistica Italiana S’hi publicaren articles en castellà i en italià

Publicà la seva primera novella el 1949, encara que no assolí la popularitat fins a Cards of Identity 1955 de la qual feu una versió teatral, on amb una gran ironia exposà la problemàtica de l’home actual per trobar la seva identitat Una altra peça dramàtica, August for the People 1961, és una paròdia del poder de la premsa Publicà també assaigs teatrals

En la seva principal obra, Ahnentafelatlas 1898-1904, en la qual dóna els trenta-dos quarters dels caps de les cases sobiranes d’Europa, se serví del mètode d’enumeració creat per Jerónimo de Sousa i el divulgà Era fill del químic August Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1829 — Bonn 1896 i cosí germà de l’arqueòleg Reinhard Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1839 — Berlín 1911

Fill d’una família humil, tingué el comandament de les tropes de Britània, i fou aclamat august pels soldats 383 Combaté, amb èxit, a la Gàllia, i, mort Gracià, fou reconegut per Teodosi Defensor de l’ortodòxia cristiana féu donar mort a Priscillià i els seus seguidors, atacà Valentinià II Teodosi intervingué en la lluita i el derrotà Morí a les mans dels seus soldats

Es casà amb Tiberi Claudi Neró, amb el qual tingué dos fills, Tiberi i Drus August s’enamorà d’ella i hi contragué matrimoni Mort l’emperador, fou anomenada Júlia Augusta i tingué un paper important en la qüestió successòria, a favor de Tiberi El seu retrat ha estat conservat en diversos relleus Ravenna, Florència, en camafeus i també en busts de bronze Louvre o de marbre

Fou fundat el 1940 per iniciativa d’un grup d’afeccionats a aquest esport que a mitjan anys trenta jugaven partits informals a la pista de ball de la terrassa de la piscina de Girona Va ser la continuació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que havia nascut el 1939 Els mateixos jugadors que formaven l’ADG els germans Joan, August i Víctor Serra, els germans Pere i Joan Colls, Josep Maria Sastre, Martí Montañà i Ros crearen el Girona CH, que al gener del 1941 inaugurà la nova pista de Vista Alegre, per la qual passaren els millors equips de l’època Amb un equip format per Emili…

El 1126 passà als comtes d’Anjou per l’enllaç de la comtessa Eremburga amb Folc V d’Anjou El comte Enric I esdevingué rei Enric II d’Anglaterra i el rei Felip II de França arrabassà el comtat a Joan I sense Terra 1203 Lluís IX el donà 1232 al seu germà Carles I, comte d’Anjou i rei de Nàpols i Sicília, i el fill d’aquest, Carles II, el cedí, amb el comtat d’Anjou, al comte Carles I de Valois Carles III del Maine, mort el 1325 En morir el comte Carles V del Maine 1481, aquest feu hereu el rei Lluís XI de França, que l’incorporà a la corona Des d’aleshores serví d’apanatge a diferents prínceps…

El 1961 es creà la Federación Barcelonesa de Medicina del Deporte, sota la presidència de Joaquim Cabot Boix Posteriorment, nasqueren les federacions provincials de Girona, Lleida i Tarragona, les quals, en unir-se a la de Barcelona, formaren la Federació Catalana de Medicina de l’Esport Aquesta entitat donà ben aviat suport assistencial als esportistes a través dels seus centres i organitzà reunions científiques, amb el suport primerament de la Residència Blume i després de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, i diferents congressos de caràcter estatal i…

Existí, des de l’època d’August, a totes les ciutats romanes colònies o municipis Els sevirs eren gairebé sempre lliberts, fórmula que permeté d’incorporar aquest grup social a les cerimònies i als honors civicoreligiosos de les ciutats, on tenien vedats altres càrrecs representatius Hom coneix l’existència de sevirs i els noms d’alguns a gairebé totes les ciutats romanes importants o mitjanes dels Països Catalans

Colonitzada pels grecs, es desenvolupà amb esplendor fins que, en produir-se les guerres entre els seus pobladors i els romans i, posteriorment, les campanyes contra Hanníbal i Pirros, li sobrevingué la decadència August l’associà a la regió de Brútium l’actual Calàbria, i juntes constituïren la tercera regió d’Itàlia Lucania et Brutii Des del 1932 al 1947 el nom de Lucània designà oficialment la regió italiana de Basilicata