Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
farinera borda

Farinera borda
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de barret de color verd d’oliva de matís molt divers, de 7 a 12 cm, amb les làmines blanques i de cama d’un color més clar, amb un anell blanc i una volva membranosa.
Té la carn blanca i blana, i és una mica olorós Es fa principalment en boscs caducifolis És molt metzinós i, pel fet de contenir falloïdina, la seva ingestió sol tenir efectes mortals Es pot confondre amb algunes llores, cualbres o puagres de color verd Russula , però aquestes no tenen ni anell ni volva També amb alguns camperols Agaricus , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades que viren a brunes amb la maduresa La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi poden confondre…
cabra

Cabra
James Baker (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, amb aspecte de rovelló, de barret viscós, d’un groc pàl·lid amb zones concèntriques de color de taronja, de 5 a 15 cm de diàmetre, i llet blanca i molt picant, que fa que no sigui comestible.
bolet de vaca

bolet de vaca
Thomas Laxton (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de barret viscós, de color castany rogenc, més fosc al centre, de 6 a 10 cm de diàmetre, amb làmines de primer grogues i després ferruginoses, i amb peu robust, acabat en un bulb en forma de baldufa.
Viu als boscs de planifolis, i és comestible però poc apreciat
galerina metzinosa

galerina metzinosa
walt sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat, cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres, làmines adnates, de color canyella, peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós.
Creix exclusivament sobre fusta de coníferes De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra El seu consum provoca intoxicacions mortals, semblants a la de la farinera borda La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d’intoxicacions degudes al seu consum S’ha d’evitar, en tot cas, la confusió amb el cama-sec A diferència d’aquell, el peu de la galerina metzinosa no es pot cargolar 180º sense trencar-se
Editorial Selecta

Emblema de l’Editorial Selecta
© Fototeca.cat
Editorial
Editorial fundada a Barcelona (1946) per Josep Maria Cruzet.
La redacció de l’editorial s’installà a la Llibreria Catalònia El projecte nasqué amb la reedició de les Obres completes de Jacint Verdaguer 1943 i es feu realitat gràcies a la tenacitat de les gestions de Cruzet a Madrid i la collaboració de Tomàs Garcés Així s’aconseguí el permís d’editar, en colleccions, els primers llibres catalans de la postguerra En foren directors literaris Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé Tot i que, després de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, Franco accedí a autoritzar els primers llibres en català de la postguerra per tenir una coartada…
,
pollancró

Pollancró
Wendell Smith (CC BY 2.0)
Micologia
Bolet de la família de les bolbiciàcies, de 8 a 15 cm d’alçada, del color de la canyella o bru ocraci, d’olor agradable, de barret convex o estès, amb làmines ocràcies, sinuades i lleugerament decurrents, i de cama corba, amb un anell membranós i penjant.
Forma flotes sobre rabasses i troncs de pollancre i altres arbres de ribera És comestible i pot ésser conreat moderadament sobre fusta de pollancre
cama de perdiu mucosa

Cama de perdiu mucosa
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret de color gris violaci o brunenc, sovint amb taques negres, molt mucós, de 6 a 9 cm de diàmetre, làmines grisoses, decurrents, i peu també viscós, curt i afuat, brunenc, amb una zona clara a la part superior.
Espècie comuna a l’Europa central on viu sobretot a les avetoses, és més rara a Catalunya, on creix principalment en boscs de pi És un comestible excellent que cal preparar pelant-ne primer la cutícula
cama de perdiu
Cama de perdiu
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret bru vermellós, mamil·lar, recobert de fibretes radials, lluents, viscós quan és tendre, de 4 a 10 cm de diàmetre, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents, cama de color de safrà i carn groga vermellosa, comestible, de qualitat mitjana.
Es fa a les pinedes de pi blanc, pinyer, roig, etc
moixernó

Moixernó
Andreas Kunze (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ferm, de 5 a 15 cm d’ample, blanquinós o de color pàl·lid, de làmines juntes, estretes i una mica escotades, de cama gruixuda i blanquinosa, i de carn blanca, friable i amb una forta olor de farina.
Creix en prats de muntanya, on forma erols, i en boscs caducifolis És un dels bolets gastronòmicament més apreciats
candela geganta

Candela geganta
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gran bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret en forma d’embut ample, al principi de color de crema, després més torrat, de 25 a 30 cm de diàmetre, amb el marge pentinat, cama robusta i curta i carn blanca, amb una olor lleu de fruita comestible.
Viu a les pastures de muntanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina