Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
carner bord

carner bord
Dr. Robert Thomas and Dorothy B. Orr (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet de barret, de la família de les rodofil·làcies, de 6 a 15 cm, carnós, de color grisenc i de cama robusta i gruixuda; provoca intoxicacions greus, caracteritzades per trastorns gastrointestinals violents.
Se’l pot confondre amb la candela borda o moixernó de tardor Lepista nebularis la diferència més clara és que les làmines del carner bord van adquirint un color rosat mentre que les de la candela borda són blanques A més, la carn del carner bord fa olor forta de farina rància Evitar les confusions també amb el carlet blanc Hygrophorus penarioides i les flotes de bruc Lyophyllum decastes i L fumosum Se’l troba sobretot a les suredes, a la tardor
obertura
Escacs
Primera fase de les partides d’escacs, durant la qual els jugadors mobilitzen les peces tot plantejant el desenvolupament de la partida.
Generalment consta de 10 a 15 moviments Hom divideix les diverses obertures en tres grups fonamentals obertes , quan la partida s’inicia amb 1P4R,P4R obertura espanyola, dels quatre cavalls, italiana, escocesa, vienesa, gambit de rei, etc semiobertes , quan les negres contesten 1P4R amb qualsevol altre moviment distint d’1P4R defensa francesa, Caro-Kan, siciliana, Alekhin, etc i tancades , quan les blanques obren amb qualsevol altre moviment distint d’1P4R gambit de reina, defensa eslava, nimzoíndia, índia, holandesa, obertura catalana, etc
linòleum
Art
Estampa obtinguda per la impressió d’un gravat tallat en la superfície d’una planxa de linòleum.
El procediment per a gravar aquesta matèria és, en principi, el xilogràfic, o sia el treball amb gúbies i ganivets per a rebaixar les parts que han de restar blanques en l’estampa, deixant en relleu la superfície llisa per ésser tintada i estampada sobre el paper L’aparició del gravat sobre linòleum data del començament del s XX, i a partir de mitjan segle s’imposa com a procediment artístic de caràcter propi i és utilitzat per nombrosos artistes, entre ells Picasso i Miró
Vera F’odorovna Panova
Literatura
Escriptora russa.
De la seva producció cal destacar Devčki ‘Les noies’, 1945 i Sputniki ‘Companys de viatge’, 1946 sobre la guerra La seva temàtica, dins les línies del realisme socialista, gira sovint al voltant de la vida en fàbriques i ciutats industrials Kružlikha , 1947 Posteriorment, tractà de problemes morals Vremena goda , ‘Camí fatal’, 1953 Sevëža , 1955 Cal esmentar també Sentimental’nyj roman ‘Novella sentimental’, 1958, memòria sobre la Rússia dels anys vint Escriví també obres teatrals Provody belykh nočej , ‘L’adeu a les nits blanques’ 1961
Les resedàcies
Resedàcies 1 Pebrots de ruc Reseda phyteuma a planta sencera, de fulles enteres o pinnatisectes i llargs raïms terminals x 0,5 b flor x 3 c pètal, curiosament retallat en lacínies x 3 d fruit capsular, que recorda un petit pebrot x 3 e llavor x 15 Eugeni Sierra Les resedàcies són en total vora de 70 espècies, la majoria incloses en el gènere Reseda En aquest cas i en general a tota la família, es tracta d’herbes i de mates més o menys xerofítiques, pròpies sobretot de les zones mediterrànies —al nostre país n’hi viuen vuit espècies—, bé que algunes són americanes o sud-africanes Fan fulles…
Monte Sant’Angelo
Ciutat
Ciutat de la província de Foggia, a la Pulla, Itàlia.
Situada en un contrafort del mont Gargano, és la localitat més alta de la Pulla 843 m, i és formada per carrerons estrets i cases blanques Nasqué entorn del santuari dedicat a l’arcàngel sant Miquel, del qual la tradició llegendària situa una aparició en aquest lloc Miquel L’església actual té un campanar romanicogòtic 1247-81, i la façana és del 1865 a l’atri interior hi ha un portal romànic, amb una porta de bronze treballada a Constantinoble s XI La població conserva encara altres monuments romànics
òrfic | òrfica
Religions de Grècia i Roma
Seguidor o partidari de l’orfisme.
Els òrfics formaren unes comunitats d’iniciats que es regien per una sèrie de preceptes i costums, el significat dels quals constitueix encara un enigma portaven vestidures blanques, s’abstenien de menjar determinats productes les faves i, excepte en els ritus de l’omofàgia, la carn i tenien cementiris propis, en els quals han estat trobades diverses laminetes d’or amb inscripcions que refermen la natura divina de l’òrfic mort, que ha superat el cicle dels renaixements, i donen indicacions sobre l’itinerari que l’ànima havia de recórrer en el món d’ultratomba
pobre catòlic
Cristianisme
Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d'Osca amb antics valdesos convertits, homes i dones.
El papa Innocenci III n'aprovà les regles el 1212 pobresa absoluta, fins a la mendicitat, castedat, predicació contra els heretges, l’ofici canònic i submissió a la jerarquia eclesiàstica Vestien amb túniques blanques o grises S'establiren bàsicament a la diòcesi d’Elna i a Occitània Malgrat l’aprovació pontifícia i les seves obres de caritat i assistència pública, foren sempre considerats sospitosos per les autoritats eclesiàstiques catalanes i occitanes Se separaren del control de l’Església i es dissolgueren lentament a partir dels volts del 1250, un cop mort el seu fundador
ganga

Mascle de la ganga en plomatge nupcial (a l'esquerra) i femella (a la dreta)
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes
de la família dels pteroclídids, de 31 cm de llarg i amb les plomes centrals de la cua primes i més llargues que les altres.
El mascle, a l’estiu, presenta les parts superiors de color bru marcadament tacades de groc, les cobertores alars castanyes, el pili gris, la cara d’un groc ataronjat, la barbeta i la gola negres i una ampla franja pectoral castanya la femella presenta les parts superiors groguenques llistades de negre i gris cendrós, i la gola i les parts inferiors blanques amb dues o tres franges pectorals negres És gregari i nia a terra Habita al nord d’Àfrica, a l’Orient Pròxim i Mitjà i a la meitat meridional de la península Ibèrica
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina