Resultats de la cerca

La primera experiència tontine royale francesa, autoritzada pel cardenal Mazzarino el 1653, de cara a obtenir préstecs, fracassà Posteriorment, amb retocs, fou àmpliament difosa a França i a la Gran Bretanya tant per procurar fons a l’estat com per socórrer empreses privades en perill

Bisbe d’Espira 1910, arquebisbe de Munic 1917 i cardenal 1921, fou autor de remarcables treballs de patrística Sota el règim nazi denuncià coratjosament les doctrines i els mètodes del govern hitlerià i creà, el 1945, a Munic, obres assistencials a favor dels refugiats

Cardenal i arquebisbe de Sevilla 1799 i de Toledo 1800 Net de Felip V pel seu pare l’infant Lluís Presidí la regència els últims temps de les Corts de Cadis Presidí també la junta provisional que es formà al començament del Trienni Liberal

Creat cardenal 1440 pel seu oncle Eugeni IV, un cop papa no respectà la capitulació electoral favorable al conciliarisme Encoratjà les arts gràfiques, malgrat l’oposició que trobà entre els cercles humanistes romans, els quals blasmava de paganitzants Hom li deu la disciplina del jubileu

Fou bisbe de Baiona 1820-30, arquebisbe de Tolosa 1830-51 i cardenal Capdavanter del gallicisme, dirigí la campanya contra Lamennais, que acabà amb la condemnació d’aquest, i s’enfrontà, en defensa de la llibertat litúrgica, a dom Guéranger, promotor del romanisme litúrgic

Acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397 l’acompanyà a Perpinyà, on morí Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III

Bisbe de Nancy 1863, arquebisbe d’Alger 1867, cardenal 1882 i primat d’Àfrica 1884 Per guanyar l’amistat del poble musulmà fundà els pares blancs 1868 i les germanes missioneres de la Mare de Déu d’Àfrica 1869 El 1888 emprengué una gran croada antiesclavista

Capellà al servei de l’arquebisbe Sandoval y Rojas i de l’infant cardenal Don Fernando, fou amic de Cervantes i de Lope de Vega Escriví el Romancero espiritual 1612, amb fines recreacions sacres de poesia popular, i Doce autos sacramentales y dos comedias divinas 1622

Essent canonge de Valladolid, fou nomenat bisbe d’Astorga, i el 1966, arquebisbe de Barcelona Aquest nomenament desencadenà una campanya en contra d’abast internacional hom esperava un bisbe autòcton La Santa Seu, molt pressionada, el traslladà a Toledo 1971 i el 1972 fou designat cardenal

Ambaixador de Manuel II Paleòleg a Roma, Venècia, Anglaterra i París Establí escoles de cultura grega a Florència i a Constantinoble i ensenyà a Milà i a Pavia Convertit al catolicisme i nomenat cardenal, participà en el concili de Constança Traduí al llatí la República de Plató