Resultats de la cerca

Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi,…

La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor

Estudià a Barcelona Associat amb Francesc Pérez d’Olaguer, fundà 1921 l’empresa Ricart i Pérez, on fou preparat un automòbil de competició que obtingué bons èxits el 1923 Projectà els motors Rex, emprats en maquinària agrícola i industrial durant més de quaranta anys En retirar-se Pérez 1923, fundà l’empresa Ricart, que posteriorment 1928 es fusionà amb l’empresa España per fabricar cotxes en petites sèries que immediatament guanyaren curses arreu on participaren juntament amb Felip Batlló, dirigí la fàbrica d’automòbils Ricart-España El 1936 passà a la Società Alfa Romeo, a Milà, on, com a…

Corregidor de Madrid i instigador del Motí dels Gats 1699 En la guerra de Successió serví en el bàndol borbònic i reprimí els austriacistes a Madrid 1706 Felip V el nomenà president del Consell de Castella, càrrec del qual fou destituït el 1714

Introductor del primer Renaixement italià a Castella, entre les seves obres cal destacar la façana del Colegio Mayor de Santa Cruz, a Valladolid 1491, el palau Medinaceli de Cogolludo 1492-95, el palau Mendoza de Guadalajara ~1507 i el convent de San Antonio de Mondéjar ~1509 És discutida la seva possible intervenció en la construcció del castell de Calahorra 1509-12

Dotzè comte de Cifuentes i segon marquès d’Alconchel Fou lloctinent de València 1683-87, on es mostrà administrador eficient L’any 1685 organitzà un cos armat que participà en una expedició a Orà El seu fill, Fernando de Silva-Meneses y Sfondrato , tretzè comte de Cifuentes i tercer marquès d’Alconchel ~1666-1749, fou lloctinent de Sardenya 1709-10 pel rei arxiduc Carles III, que el creà gran d’Espanya el 1717 i li concedí el Toisó d’Or A Sardenya s’esforçà a reunir numerari i tropes per combatre Felip V de Castella, que li segrestà els béns

Sacerdot, fou preceptor de les filles de Felip II de Castella, Isabel Clara Eugènia i Caterina El rei li encomanà 1582 uns texts expositius sobre l’art lulliana, en castellà, per tal que aquesta figurés entre els ensenyaments donats per la recentment creada Academia Matemático-filosófica, a Madrid, per l’arquitecte Juan de Herrera Arte general y breve para todas las ciencias 1584, 1585, 1661, 1666, Breve y sumaria declaración de la Arte general 1584, Escuela del entendimiento 1593 És considerat el primer representant de la tendència enciclopèdica del lullisme a Castella…

Actiu a Àvila i a Toledo entre el 1499 i el 1524 Influït per DFancelli, fou un dels primers introductors del Renaixement a la península Ibèrica Treballà en el retaule major de la catedral d’Àvila 1508, en el qual aplicà a una estructura gòtica ornamentació renaixentista típica del primer plateresc Es destacà en els monuments funeraris els d’Alonso Carrillo de Albornoz i Íñigo López Carrillo de Mendoza, de la catedral de Toledo ~1515, i, al rereltar de la catedral d’Àvila, el d’Alonso de Madrigal 1518, conegut també per El Tostado , tallat en marbre, que és considerada la seva…

Capellà de Carles I, en l’edició castellana de les obres d’Ausiàs Marc fetes a Valladolid el 1555 inclogué un Vocabulario valenciano-castellano que conté unes 2 693 veus —en ocasions amb interpretacions equivocades—, que, malgrat el seu poc valor lexicogràfic, influí en la lexicografia valenciana posterior Hom ha suposat que s’inspirà en la Taula de vocables scurs de l’edició d’Ausiàs Marc del 1545

Frare franciscà, protegit per Isabel la Catòlica, fou un escriptor purament mundà, malgrat la seva condició de religiós L’obra més destacada que té és Vita Christi 1482 La resta són copioses poesies satíriques i populars, algunes composicions polítiques i un tractat en prosa publicat l’any 1499