Resultats de la cerca

Dirigents Ramon Carbó president i Alberto Pujadó secretari Participa en la Federació d’Independents de Catalunya En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 313 vots 21,3% i 2 regidors en les de 1999, 374 vots 25,0% i 3 regidors

La nova organització postulà, com les antecedents, la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu Igualment, posà èmfasi en la retòrica obrerista, pròpia del jonsisme Maldà per donar a conèixer la seva actitud envers el “problema catalán”, radicalment anticatalanista i antiautonomista, però partidària d’un respecte per la idiosincràsia catalana en tant que producte de la diversitat espanyola, amb la qual pretenia desmarcar-se d’altres opcions ultradretanes espanyolistes Aquest posicionament, defensat pel cap de l’organització, Roberto Bassas Figa,…

Els seus promotors Rafael Caballero i Jorge Aznar havien integrat la candidatura de la Plataforma de Independientes de España en les eleccions municipals de 1995 1304 vots, 8,7% 2 regidors En les de 1999 obtingué 886 vots 7,1% i 1 regidor

Especialitzada a l’inici en literatura catalana i teatre, s’inaugurà amb el nom de L’Escon i més endavant adoptà el nom de la família Es troba al carrer de Petritxol de Barcelona, al Barri Gòtic, i és l’única llibreria de la ciutat que ha mantingut la situació originària des de l’inici Al començament de la dècada de 1930, el quart dels sis fills de Josep Quera, Joan Quera, s’adonà de l’existència d’un buit de monografies i mapes excursionistes i inicià el canvi d’especialització La Quera publicà el primer catàleg de llibres de muntanya 1937 i en Joan Quera es feu càrrec del negoci 1939 El…

En fou director Marco del Campo Duia per subtítol Foot-ball, tennis y sport vasco en referència als esports que tractava Cada número constava de vuit pàgines Tingué una vida efímera

Es declarava portaveu dels clubs de barri i tractava especialment del futbol practicat als clubs esportius de Sant Martí, Horta i Sant Andreu D’ideologia higienista, defensava la pràctica de la cultura física i la modernitat del futbol Firmen els articles Ignis, Ramon Larruy, Cortacans i J Riera, entre d’altres De periodicitat setmanal, amb illustracions, tingué una vida efímera

Ocupa uns 100 000 m 2 del parc de Capçalera, situat a l’antic llit del Túria, al límit amb el terme de Mislata Substitueix l’antic parc zoològic de Vivers, creat el 1965 per Ignasi Docavo en memòria del qual les noves installacions reben el nom oficial de Bioparc Ignasi Docavo als Jardins del Real i clausurat el 2007 Construït per l’empresa Rain Forest, que també en té cura de la gestió, el Bioparc de València segueix les tendències més actuals dels zoològics, amb els animals en semillibertat i els visitants en contacte directe amb el seu hàbitat El recinte és centrat per un llac artificial…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…

Fou animat especialment per Ángel Pestaña fins que fundà el Partit Sindicalista, Joan Peiró i Joan López El 24 de juliol de 1934 passà a ésser editat a València, i després d’una suspensió de diversos mesos novembre del 1934 — abril del 1935 reaparegué allà mateix en una segona època 25 d’abril — 28 de novembre de 1935

Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…