Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
Ferran Cotoner i Chacón
Història
Militar
Militar liberal, primer marquès de la Sénia (1871).
Fill de Josep Cotoner i Despuig , del 1833 al 1840 lluità contra els carlins el 1836 comandà el batalló de voluntaris guipuscoans dels txapel gorriak Secundà el general Serrano en el seu aixecament contra Espartero 1843 Fou capità general de Burgos 1847, de Balears 1847-54, de Puerto Rico 1856-60, d’Aragó 1862-63 i de Catalunya 1863-64 1865-66, on reprimí els intents de revolta del 1866, i ministre interí de guerra 1874
Adela Clemente i Ferran
Teatre
Actriu.
Treballà amb Pere Riutort, amb la seva germana Pilar Clemente Barcelona 1859 — 1905 i amb el seu marit Modest Santolària al Teatre Romea de Barcelona 1890 Fou una de les característiques més importants del seu temps Obtingué grans èxits amb Les garses d’Ignasi Iglésias, La mare de Santiago Rusiñol i L’aranya d’Àngel Guimerà
Ferran Casadesús i Castells
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1902, treballà a Barcelona i a Madrid i fou catedràtic d’otorrinolaringologia de la facultat de medicina de Barcelona 1926-51 Fundà 1950 la revista “Acta de ORL Iberoamericana” i es dedicà especialment a la cirurgia de la laringe
Ferran Casablancas i Planell
Industrial.
Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó, que anomenà sistema de grans estiratges i que revolucionà la indústria cotonera El presentà oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, molt aviat, per les principals fàbriques de tot el món Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l’estranger Milità a la Lliga Regionalista, fou president 1926-…
Ferran Cartes i Yerro
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dissenyador gràfic i escultor.
Autodidacta, treballà incialment en el camp del disseny industrial, i posteriorment en el grafisme, on manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista CAU i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana 1972-85 És conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual política i institucional Així, collabora amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat 1965 Ha fet algunes exposicions de pintura
Ferran Cuito i Canals
Història
Política
Enginyer industrial i polític, gendre d’Amadeu Hurtado.
Milità a Acció Catalana, i el 1931 fou el primer director general d’indústries de la República Després fou president del Consell Superior d’Indústria 1932-33 i del Patronat de Turisme de la Generalitat 1933-34 Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de la revista “Quaderns de Perpinyà”
Ferran Gadea i Gambús
Literatura catalana
Crític literari i historiador de la literatura.
Ha orientat el seu treball en la preparació i el comentari de textos literaris clàssics per a l’ensenyament Com a estudiós de la literatura s’ha centrat en el món medieval i en alguns poetes del segle XX, com Joan Salvat-Papasseit i Josep M de Sagarra En aquest sentit ha publicat Literatura catalana medieval 1986, En so vell i antic Antologia dels trobadors catalans 1990 i Tirant lo Blanc Guia de lectura 1990, en collaboració amb Isidor Cònsul També ha tingut cura de l’edició de Llibre de les bèsties , de Ramon Llull, i de la poesia de Joan Salvat-Papasseit i de Josep M de Sagarra
Ferran Patxot i Ferrer
Literatura catalana
Autor teatral, narrador i historiador en llengua castellana.
Vida i obra Es doctorà en dret a Cervera i exercí com a fiscal de la intendència militar a Barcelona 1835-46 Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega Traduí nombroses obres d’història de Guizot i Anquetil, entre d’altres i publicà recopilacions de textos històrics Las glorias nacionales , 1852-54 Los héroes y las grandezas de la tierra , 1854-56 Anales de España , 1857-59 Planificà i inicià la narració llegendària El mansueto, o Las cuevas de Montserrat 1860, redactada per Manuel de Lasarte, i publicà també obres dramàtiques El tejedor , 1838 Buen…
Ferran Ardèvol i Miralles
Música
Compositor i pianista.
Deixeble de Rodoreda i Vidiella a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Dirigí l’Orfeó Canigó 1910-12 El 1917 fundà l’Institut Musical Ardèvol i el trio Ardèvol i, poc després, el Quartet Ardèvol i l’Orquestra de Cambra Ardèvol Entre d’altres obres, compongué una missa en si menor 1911, un quartet en sol menor 1908, un Trio Arts Devotissimus premi Ciutat de Barcelona 1953, una suite premi Ciutat de Barcelona 1958 i un petit concert per a diversos instruments 1970
Ferran Arasa i Subirats
Pintura
Pintor.
Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926 Participà als Salons de Primavera 1935 i durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a Mallorca La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista Rebé la Creu de Sant Jordi 1986
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina