Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
hilobi
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels curculiònids, que ateny uns 14 mm de longitud, de color fosc i d’antenes grogues i negres.
Causa grans estralls en les escorces dels troncs tendres d’avets i pins, mentre que les larves foraden les arrels mortes d’aquests Inclou nombroses espècies, entre les quals es destaca l' hilobi del pi H pinus , comú als Països Catalans
estepa d’arenal
Estepa d’arenal
Gertjan van Noord (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, tomentoses i estretament oblongues, de flors grogues i de fruits capsulars.
És pròpia de brolles litorals, especialment en terrenys sorrencs silicis
gódua
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies de fulles inferiors trifoliolades i de fulles superiors simples, de flors grosses i grogues, i de fruits en llegum de marge pubescent.
És una planta atlàntica europea que es fa en terrenys silicis de la muntanya mitjana
acònit
Acònit, inflorescència de l’Aconitum napellus
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes de l’alta muntanya, herbàcies i vivaces, de la família de les ranunculàcies, de flors zigomorfes, blaves, blanques o grogues que s’apleguen en inflorescències vistoses.
L’espècie més representativa del gènere, per a la qual hom reserva sovint el nom d’acònit, és l' A napellus matallops
sindriera
Sindriera
Biso (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tiges prostrades, llargues i asprament peloses, de fulles lobulades, de flors grogues i de fruits (les síndries) en pepònide, comestibles.
És oriünda de l’Àfrica tropical, i el seu conreu és molt antic Vol terrenys fèrtils, ben drenats i assolellats
xucladors
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 15 a 50 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, de flors grogues, zigomorfes, aparellades, i de fruits capsulars.
Es fa sobretot en boscs caducifolis dels terrenys àcids, en una gran part de l’Europa humida i de l’Àsia occidental
anet
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, anual, fètida, alta de mig metre, de fulles linears dividides en lacínies capil·lars i de flors, petites i grogues, disposades en umbel·les.
Es fa als guarets, a les vinyes, etc, de la regió mediterrània és molt rara als Països Catalans Alguna vegada és conreada per tal d’aprofitar-ne els fruits
Oca vulgar
L’oca vulgar Anser anser , l’oca per excellència, és de color fosc, marró grisós, i és l’origen de totes les races domèstiques d’oca El color rosat de les potes permet de diferenciar-la de l’oca salvatge Anser fabalis , ocell de dimensions i colors molt semblants de 75-89 cm, però amb les potes grogues Joaquim Gosàlbez L’oca vulgar, de la qual han derivat totes les oques domèstiques, té els quarters d’hivernada principals de l’Europa occidental, a Las Marismas del Guadalquivir i, en menor escala, als Països Baixos Els Països Catalans no es troben en la ruta migratòria principal de l’espècie…
Les proteàcies: Hefest o Posidó
Segons la mitologia grega, Proteu era una divinitat al servei de Posidó Installat a l’illa de Tar, en aigües egípcies, vetllava per les criatures aquàtiques del déu de la mar Davant dels enemics, tenia l’estranya habilitat d’adoptar formes i aspectes diferents, talment les proteïnes a partir dels aminoàcids, que per això n’han pres el nom I talment, també, les plantes de la família de les proteàcies, que n’han manllevat igualment la denominació Només que les proteàcies, poc amigues de l’aigua i sovint relacionades amb el foc, semblen preferir Hefest a Posidó o Vulcà a Neptú, per als seguidors…
ornitògal
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, de fulles estretes i de flors blanques, verdoses o grogues, amb sis peces periantals, agrupades en raïms o en corimbes.
Moltes espècies del gènere són conreades en jardineria