Resultats de la cerca
Es mostren 5187 resultats
Guillem Xuclà i Nin
Aeronàutica
Aviador.
El 1919 ingressà a l’Aeroclub de Barcelona, que el becà per fer el curs de pilot a l’Escuela Militar de Getafe, on obtingué el títol 1921 Des del 1928 collaborà amb Josep Canudas per fer aviació publicitària i com a professor de l’Escola d’Aviació Barcelona 1929-35 Durant la guerra civil de 1936-39 formà part de les Líneas Aéreas Postales Españolas, on esdevingué un dels millors pilots de transport El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà en diverses companyies aèries
Guillem Vives i Roger
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat de sacerdot a Tortosa el 1899 El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion Palma, Mallorca, on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879 Pel maig del 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera
Guillem Rodríguez i Puig
Pintura
Pintor.
Signà sempre Rodríguez-Puig Format a Llotja amb FMestres, fou deixeble també de Francesc d’AGalí Concorregué en l’Exposició d’Art de Barcelona del 1921, i des del 1922 viatjà per França, Suïssa, Itàlia i Bèlgica Participà amb èxit en les Exposicions de Primavera de Barcelona, els Salones de Otoño de Madrid i al Salon des Artistes Français de París 1934 Individualment no exposà fins el 1941, a Barcelona després hi exposà sovint, i també ho féu a Madrid De temperament independent, el seu postimpressionisme de tons terrosos el relaciona amb les inquietuds d’Els Evolucionistes Bé que conreà el…
Guillem Reynés i Font
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de…
Facund Burriel i Guillem
Història
Política
Polític.
Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració
Guillem Hijarrubia i Lodares
Historiografia
Cristianisme
Dret
Historiador, doctor en teologia i en dret canònic.
Fou degà de la catedral de València 1954 i vicari general, i també director del Centre de Cultura Valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes Los tiempos del pontificado de santo Tomàs de Villanueva vistos por un poeta latino del siglo XVI , 1959 El código Panthalia , 1962 i els himnes litúrgics de la seu valentina De poesia sacra latina seu de hymnis liturgicis Ecclesiae Valentinae , 1925
Guillem I d’Osona
Història
Comte d’Osona (1035-54), fill del comte Berenguer Ramon I de Barcelona i de Guisla de Lluçà.
El seu pare li llegà el comtat i el bisbat d’Osona, conjuntament amb Guisla El casament d’aquesta amb Udalard II, vescomte de Barcelona, el deixà, però, com a hereu únic del comtat El 1054 renuncià a aquest, a canvi de la vila de Santpedor i, potser, altres béns En morir llegà a Santpedor el monestir de Sant Benet de Bages No consta que fos casat
Guillem II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (1011-17), fill natural del comte Isarn I.
Era a la cort del comte Sanç Garcia de Castella, parent seu, quan fou cridat a governar el comtat per la seva tia Toda, en restar vídua del comte Sunyer I de Pallars, vers el 1011 Fou assassinat pels aranesos Ribagorça a l’últim caigué en mans de Sanç III de Pamplona
Guillem I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (947-975), fill de Miró I i de Gemona.
Governà amb el seu pare, almenys des del 947 Després ho féu amb el seu cosí germà Ramon II i, a continuació, amb els fills d’aquest, Unifred II, Arnau I i Toda I, i la vídua Garsenda de Fesenzac Com el seu pare, sembla haver-se encarregat especialment de la Ribagorça oriental Féu donacions a Lavaix 962 i a Ovarra 975 No se sap que es casés ni que tingués successió
Guillem I de Pallars
Història
Comte de Pallars (947-950), fill d’Isarn I.
Governà amb el seu pare almenys des del setembre del 947 Deixà el seu patrimoni particular al monestir de Gerri de la Sal No sembla haver-se casat ni haver tingut descendència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina