Resultats de la cerca

Deixeble de KPiloty a Munic 1864-69 Fou el capdavanter del realisme pictòric a Alemanya Retirat a l’Alta Baviera el 1873, la seva obra principal, Tres dones en una església Hamburg, Kunsthalle, minuciosament pintada in situ durant gairebé quatre anys, 1878-82, és una mostra del seu estil detallista, plàcid i d’estudiada composició

Abandonà la formació de tècnic dental per a cursar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts i d’escultura en el taller de Fritz Wotruba fins el 1957 El 1960 feu la seva primera exposició individual i el 1964 representà Àustria a la Biennal de Venècia Del 1971 al 1989 exercí la docència en acadèmies d’art a Stuttgart, Hamburg i Berlin El 1989 s’establí definitivament a Viena, on fou professor a la Universitat d’Arts Aplicades, i exercí també com a escenògraf d’òpera i teatre A mitjan dècada dels anys seixanta conegué directament persones amb transtorns mentals greus que influïren de manera…

Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats

Estudià a Hamburg i a Berlín Gràcies a Mahler, fou nomenat director de l’òpera alemanya de Praga 1907-10 posteriorment passà a altres teatres alemanys Abandonà l’Alemanya nazi i anà als EUA, on dirigí Los Angeles Philharmonic Orchestra 1933-39 Tornà a Europa, on dirigí l’Òpera de Budapest 1947-50 i enregistrà un gran nombre de discos

El 1943 triomfà sota la direcció de JFehling al Staatstheater Berlín Després de la guerra actuà als principals teatres de Munic, Berlín, Zuric i Düsseldorf El 1959 acompanyà GGründgens al Deutsches Schauspielhaus Hamburg, on es convertí en una de les actrius amb més renom, admirada per la perfecció de la seva interpretació, per la precisió del seu gest i pel timbre cristallí de la seva veu

Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1968-73

Partidari de les idees de la Revolució Francesa, fou secretari de la societat dels Irlandesos Units a Dublín 1791 i hagué d’exiliar-se Enviat pel govern francès a Irlanda amb un exèrcit contra els anglesos, desembarcà a les illes Rutlan 1798 Fracassada l’expedició, fugí a Hamburg, on fou detingut i lliurat als anglesos 1799, que el condemnaren a mort Fou indultat per les gestions del govern francès

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc títols…

Com cada any, la Flama del Canigó s'encén arreu dels Països Catalans Aquest any, però, està centrada en la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i per aquest motiu s'encén també a Brusselles, Hamburg, Edimburg i Ginebra Durant l'acte es llegeix un escrit del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que aquest any no pot lliurar la Flama al president del Parlament de Catalunya perquè es troba empresonat

Deixeble de JProhaska, GBaum i HCottschalt a Berlín, el 1951 féu el primer recital de lieder , i un any més tard debutà a l’Òpera de Wiesbaden després d’haver guanyat el Concurs de Ràdio Hesse Entre el 1952 i el 1960 fou membre de l’Òpera d’Hamburg i el 1959 debutà als festivals de Salzburg i Bayreuth Reconegut intèrpret de les òperes de Mozart, triomfà igualment en papers rossinians i wagnerians