Resultats de la cerca

Després d’un període inicial, en foren directors principals, successivament, Hans von Bülow  1887-95, Arthur Nikisch 1895-1905 i Wilhelm Furtwängler  1905-1954, que aconseguiren de l’orquestra l’homogeneïtat i la precisa coordinació entre els músics que l’havien de fer famosa Del 1885 al 1911, a banda de la temporada normal, interpretà anualment un cicle de concerts d’estiu a la localitat de Scheveningen Països Baixos A la postguerra,  Herbert von Karajan  1954-1989 intensificà la projecció mundial de la formació gràcies a l’ambició de les interpretacions, una certa teatralitat i…

Fou alumna de piano de Bindo Paoli Casada amb un diplomàtic, el 1926 s’establí a Berlín, on continuà la seva formació com a intèrpret amb el pianista Konrad Ansorge i estudià composició amb Hans Mersmann Entre les seves obres destaquen Concierto , per a piano i orquestra de cambra, Misa para coro a capella , amb la qual obtingué el segon premi en el Concurs de Música Religiosa de Frankfurt, i Trío para violín, viola y violoncelo Utilitzà l’obra del poeta Pablo Neruda com a font d’inspiració d’un ampli repertori de peces

Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Kaspar Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare Durant algun temps estigué sota el patronatge de Christoph Fugger, de qui fou organista de cambra També fou organista a la cort dels Hohenzollern a Hechingen entre el 1597 i el 1601, i més tard, a la cort imperial de Rodolf II a Praga Escriví un llibre de madrigals a sis veus, publicat a Nuremberg el 1600, música vocal religiosa i algunes composicions per a tecla Participà també en diversos negocis miners

Estudià amb el director de l’escola local, Johann Matthesius, i amb el kantor Nicolaus Herman El 1554 es desplaçà a Nuremberg, d’on era originària la seva família Allí es casà i exercí com a tallador de pedres precioses Ben aviat, però, es guanyà una gran reputació com a músic, especialment com a organista Des del 1558 exercí el càrrec d’organista titular del nou hospital de Nuremberg S’encarregà de la formació musical dels seus fills Hans Leo, Kaspar i Jakob, tots ells músics de renom

Vinculat al Club Natació Barcelona 1974-77, amb  Hans Ruf  com a entrenador, i al Club de Futbol Barcelona 1978-79, sota la disciplina de Jaime Enciso Fou campió 1976 i subcampió 1978 de Catalunya dels 110 m tanques, i campió d’Espanya junior 1976 i tercer en el Campionat d’Espanya absolut 1978 en la mateixa prova També fou campió català de salt de llargada 1978 i campió d’Espanya 1976 i de Catalunya 1977 de 4 × 100 m En pista coberta fou tres cops campió català dels 50 m tanques 1975, 1976, 1977

Germà de Hans S’inicià en el món dels rallis guanyant el III Ralli Tres Costes 1968 Amb l’escuderia Montjuïc, fou campió d’Espanya de velocitat per a turismes 1970 i guanyà les 3 Hores de Hockenheim Com a pilot oficial de Seat s’adjudicà el Campionat d’Espanya de rallis 1973 El 1973 abandonà el món de la competició i passà a gestionar la carrera del seu germà El 1986 tornà a competir enquadrat en l’equip Nissan de Raids, amb el qual quedà segon en el V Ralli dels Faraons

Treballà la pintura, l’escultura i la illustració Els seus treballs més reconeguts són els seus llibres, que foren editats en diferents països Rebé premis com The Golden Apple de la Biennal d’illustradors a Bratislava 1983, Gran Premi de Catalunya 1988, Premi alemany de literatura infantil 1991, Premi Hans Christian Andersen – IBBY 1992 i el Premi Illustrad’Or de l’Associació Professional d’Illustradors de Catalunya 2006 Publicà, entre d’altres, El petit rei de les flors 1991, Paper Paradís 1992, Teatre de mitjanit 1993 i Fins a l’infinit 2007

Estudià amb Hans-Joachim Beyer, Dietrich Fischer-Dieskau i Elisabeth Schwarzkopf Posseïdor d’un ampli repertori, que abasta des de la música barroca fins a la creació contemporània, gaudeix d’una enorme reputació internacional com a liederista , en particular de les obres de Schubert i també de Schumann, Brahms, Mahler i Wolf El 1997 féu el seu debut escènic al Festival de Salzburg interpretant el Papageno de La flauta màgica , i dos anys després obtingué un gran èxit a l’Òpera de Zuric amb Wozzeck Ha cantat sovint al festival d’estiu Schubertíada de Vilabertran

Entre els seus fundadors figuren Yves Congar , Hans Küng , Karl Rahner  i Edward Schillebeeckx Situada plenament en l’esperit del concili II del Vaticà , s’ha consolidat com a portaveu del catolicisme més reformador, caràcter que ha estat adduït com a motiu principal de la creació el 1972 de la revista Communio La direcció de la revista organitzà dos congressos internacionals de teòlegs, a Brusselles 1970 i a Lovaina 1990 És publicada en diversos idiomes, entre els quals hi ha l’alemany, l’anglès, l’italià, el croat, el portugès i el castellà

Més tard fou dirigida per Hans von Benda 1948-52, Pedro Pirfano i Luis AGarcía Navarro 1970-73, Llorenç Martínez Palomo 1974-76, Benet Lauret 1980-83 i Manuel Galduf 1985 Gràcies a la iniciativa de JIturbi ha realitzat una sèrie de concerts a l’estranger i és el principal nucli d’activitat simfònica a València, on organitza també concerts per a infants i actua en les temporades anuals d’òpera del Teatre Principal Ha enregistrat diversos programes per a la televisió i un disc dedicat a autors valencians