Resultats de la cerca

Pretenia la renovació de l’islam per tal de frenar el creixement del cristianisme al Panjab Disposa d’una gran organització proselitista amb premsa, editors i predicadors que actuen en nombrosos països Anglaterra, Alemanya, EUA, Amèrica llatina, Àfrica, etc A la mort del primer califa Nūr al-Dīn 1914, es dividí en dos grups amb centre a Rabwa i a Lāhaur respectivament

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer

Nebot del poeta Simònides, serví, entre d’altres, a la cort de Hieró de Siracusa, on competí amb Píndar De la seva obra solament són conservats quinze epinicis i vuit ditirambes Contràriament a Píndar, Baquílides exposà el tema mitològic, d’una manera íntegra La seva poesia influí considerablement en la lírica grega posterior i en la lírica llatina de caràcter més clàssic Horaci

Davanter, s’inicià en el BM Granollers i també jugà en el RCD Espanyol 1942-43, el Club Esportiu Europa 194344, el Real Madrid 1945-46, el Futbol Club Barcelona 1946-51 i l’Hèrcules d’Alacant Amb el Barcelona guanyà una Copa Llatina 1949, dues Lligues 1948, 1949 i una Copa del Generalísimo 1951 És cosí del també futbolista  Antoni Barnils Viñas

Debutà com a defensa central al Futbol Club Barcelona el 9 de desembre de 1951 Una greu lesió trencà de ple la seva carrera Jugà 140 partits Fou campió de Lliga 1952, 1953, 1959, 1960, de Copa 1952, 1953, 1957, 1959, de la Copa Llatina 1952, de la Copa Eva Duarte 1953 i de les dues primeres Copes de Fires 1958, 1960

El redactor final ~s VI aC, sota la llum de la teologia deuteronomista , posa especialment en relleu l’actuació dels profetes, sobretot d’Elies i d’Eliseu Les versions grega i llatina donen aquest nom també als dos llibres de Samuel , talment que compten quatre llibres dels Reis així I i II de Samuel són comptats com a III i IV dels Reis

Comte Colonna, fou fill natural de Napoleó I i de Maria Łaczyńska, comtessa Walewska 1789-1817 Participà en la revolució polonesa del 1830 Naturalitzat francès, fou diplomàtic a Egipte, l’Amèrica Llatina, Itàlia i Espanya Senador 1855, fou ministre d’afers estrangers 1856-60 i presidí el congrés de París 1856 Com a ministre d’estat 1860-63, propugnà mesures reformistes

Protegit per Andrònic II, professà a Constantinoble Lluità contra l' hesicasme fins que, regnant Joan Cantacuzè, fou condemnat pel sínode del 1351 Es retirà al seu monestir de Khóra, i escriví l’'Ελληνική Ἰστορία ‘Història grega’ que va des de l’ocupació llatina 1204 fins el 1359 També deixà un epistolari important, opuscles gramaticals i retòrics, hagiografies i molts altres treballs

El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull

Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas