Resultats de la cerca
Es mostren 588 resultats
Santa Eulàlia de Ronçana
Santa Eulàlia de Ronçana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes i accidentat pels primers contraforts de la Serralada Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de Bigues i Riells del Fai N, l’Ametlla del Vallès E, Canovelles SE, Lliçà d’Amunt S i Caldes de Montbui W S’enfila pel NW vers la serra del Castell de Montbui fins als 350 m, on li fa de límit l’antic camí ral de Caldes de Montbui a Bigues Un ample sector és cobert de boscos de pins, alzines i garrigar El terme es caracteritza per una marcada desestructuració urbana, originada per la proliferació anàrquica d’urbanitzacions malgrat aquest fet, podem identificar una sèrie de nuclis tradicionals que han adquirit el caràcter de barris és el cas del…
Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa
Història
Militar
Polític i militar.
Baró de la Roca i Montbui, senyor de la casa de Torrelles i la quadra de Pallejà Fill de Joan de Sentmenat i de Torrelles Era cap del braç militar de Catalunya en pujar al tron Felip V de Castella i IV de Catalunya-Aragó A la cort de 1701-02 presentà un dissentiment i, per tal que l’alcés, li fou obert un títol de marquès, que rebutjà Des d’aleshores es mostrà austriacista i el 1705 formà part de la junta reial interina que governà fins a la jura del rei arxiduc Carles III Aquest el nomenà marquès de Torrelles 1706 Més tard fou portantveus del governador general de Catalunya En…
Domènec Joan Sanllehy i Alrich
Història
Polític.
Estudià dret i milità en el partit conservador Fou diputat provincial i el 1906 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que dimití el 1908 per desacord amb el pressupost de cultura d’aquell any la seva dimissió no fou acceptada fins l’any següent i es feu efectiva el 30 de juny de 1909 Durant la seva gestió s’inicià la Reforma Interior de Barcelona Fou president de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona i tres vegades president del Cercle del Liceu 1900-03, 1905-06 i 1909-10 Es casà amb Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i futura marquesa de Caldes de…
Berenguer de Saguàrdia
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada Era canonge d’Elna i de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic el 1306 Augmentà l’esplendor del culte i inicià el toc de l’àngelus a la catedral El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890 També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l’Espelt Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistarse amb el rei Fou…
Frujà
Cristianisme
Bisbe de Vic (972-993).
Fill possiblement de Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès era canonge de Vic des del 957 A la mort del bisbe Ató 971, assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció Frujà, consagrat a Narbona, i Guadall, consagrat a Auish de Gascunya Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en les consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui El 978 fou confirmat en el bisbat pel papa i rebé una butlla de protecció per als…
Lliçà d’Amunt
L’església parroquial de Lliçà d’Amunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes, accidentat pels contraforts E de les serralades que tanquen la comarca.
Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…
pedrera

Pedrera de granit
© Corel
Tecnologia
Lloc d’on hom extreu pedres, emprades en construcció o en obres públiques, bé com a tals pedres, bé com a primera matèria per a la fabricació de calç, de ciment, etc.
Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Joaquim Manuel Raspall i Mayol Una de les cases modernistes de la Mançana Raspall de la Garriga
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader 1925 a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina