Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Troya Films Madrid ARGUMENT La peça teatral homònima 1907 de Santiago Rusiñol GUIÓ Adrià Gual adaptació FOTOGRAFIA Josep Gaspar blanc i negre, normal, Giuseppe Sessia AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Alarma MÚSICA Enric Morera INTERPRETACIÓ Enric Borràs Sr Esteve, Josefina Tàpias, Gerard Peña, Teodor Busquets, Josep Santpere, Enric Guitart, José María Lado, Joaquim Montero, Matilde Xatort, Anita Giner Soler, Josep Acuaviva, Josep Giner, Mercè Nicolau ESTRENA Barcelona, 08051929, Madrid, 19041930 Sinopsi Els trenta anys d’història de la merceria La…

Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions…

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor…

Gairebé totes les seus antigues importants posseïren catàlegs de bisbes per a demostrar el seu entroncament apostòlic Les primeres foren les de Roma Als bisbats catalans, ja es troben llistes des del s XIV Els erudits dels s XVI i XVII Taraffa, Montcada, Eimeric, Blanc, Dorca, Furió, etc feren els primers episcopologis documentats, que completaren amb més esperit crític els pares Flórez, Risco i La Canal en l' España sagrada i JVillanueva en el Viage literario a las iglesias de España Entre els moderns cal citar Puig i Puig de Barcelona, Puiggarí d’Elna, Roc Chabàs del País Valencià, O'…

Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de…

Aquesta fortalesa es construí al principi del segle XIII El 1208 Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, feu donació dels turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell i vescomtessa de Narbona, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i els repoblés La jurisdicció de Nulles anà estretament lligada a la de Vallmoll i a la seva baronia fins al segle XIX Primer fou dels Montcada i d’aquests passà als Foix El 1365 depenia de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbò i baró de Castellvell Al XVII…

Estudià violí amb Joaquim Vidal i més endavant amb Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frígola i després amb Enric Morera El 1896 fou contractat per a formar l'Orquestra Soler de Sant Celoni, la qual debutà dos anys més tard A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova Estrenà les òperes La dona d’aigua 1911 i La Mare 1926 altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un…

Fou deixeble de B Dini i E Morera a Barcelona El 1915 guanyà la càtedra de música de l’Escola Normal de Magisteri de Girona Fundà el Quintet Empòrium, l’Associació de Música de Girona i la revista "Scherzando" Fou una de les personalitats dinamitzadores de la vida musical gironina de la primera meitat del segle XX, i participà en moltes activitats i molts concerts Propietari d’un establiment de música a Girona, també organitzà, amb l’entitat Sobrequés i Reig, cicles de concerts que foren inaugurats per Enric Granados l’any 1905 i en els quals participaren Miquel Llobet, Emili…

Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de…