Resultats de la cerca

Marí anglès, lluità contra els EUA i contra Napoleó Elegit diputat, inicià una campanya contra la corrupció a la marina, per la qual cosa fou deposat dels seus càrrecs i empresonat Comandà l’armada de Xile i el Perú, i després la del Brasil, en la lluita per la independència Havent tornat a Europa, dirigí la flota grega contra els turcs Quant tornà a Anglaterra fou rehabilitat i aconseguí el grau d’almirall

Durant la guerra contra Napoleó dirigí les tropes d’Astúries el 1816 fou nomenat capità general de Cuba, on seguí una política d’atracció i protecció dels criolls Per palliar la majoria negra existent a Cuba donà facilitats per a establir-se a l’illa a immigrants estrangers una de les noves poblacions fundades prengué el nom de Cienfuegos Tornà a Espanya 1819, i en el Trienni Constitucional fou ministre interí de la guerra 1822

Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi

Membre de la dinastia Petrovič-Njegoš, succeí el seu oncle Pere II Sostingut pels russos, secularitzà el poder i atacà els turcs, que reaccionaren enèrgicament El 1856 Turquia hagué de cedir davant la intervenció austríaca i, al congrés de París 1856, Danilo decidí la independència de Montenegro amb l’ajut de Napoleó III Una expedició de càstig turca fou derrotada a Grahovo 1858 i el soldà hagué de cedir territoris Morí assassinat

Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages 1745-49 Fou el responsable d’una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir 1755-66 Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó

Port i aeroport Ciutat molt antiga, fou incorporada a la província romana de Síria 64 aC A l’edat mitjana formà part del regne llatí de Jerusalem i el soldà Baybars l’arrabassà als croats 1268 Conquerida per Napoleó 1799 i presa pels britànics, després de la creació de l’Estat d’Israel, el 1950 fou incorporada a Tel-Aviv  per crear una única municipalitat,  Tel-Aviv-Jafa , tot i que sovint és referenciada únicament com a  Tel-Aviv

Situada al baix Bidasoa, prop de la frontera francesa, té duanes internacionals de ferrocarril i carretera És un actiu centre de comerç internacional El seu fort creixement demogràfic ha anat lligat al desenvolupament industrial des del 1916 Hi ha indústria metallúrgica, química i alimentària L’antiga Uranzu restà sota jurisdicció d’Hondarribia fins el 1766 Escenari bèllic guerres entre la monarquia hispànica i França, contra Napoleó i carlines, el 1936 fou ocupada per les forces procedents de Navarra

Participà en la guerra contra Napoleó i ascendí a coronel El 1883 organitzà les partides carlines del Baix Aragó i actuà sovint en combinació amb Ramon Cabrera, però fracassà al combat de Maials 1834, quan intentava d’unir-se a l’exèrcit carlí del Principat Ascendit a general i nomenat comandant del Baix Aragó i del Maestrat, anà a Navarra per entrevistar-se amb el pretendent Carles V, però fou fet presoner i afusellat pels liberals

El seu valor en brut era de 410 quirats i, un cop tallat, de 140,5 Fou comprat pel governador de Madràs, Thomas Pitt, que li donà el seu nom, el qual fou canviat per l’actual en comprar-lo el regent Lluís d’Orleans 1717 per a la corona francesa Adornà la corona de Lluís XV, el pom de l’espasa de Napoleó i la diadema de l’emperadriu Eugènia Actualment és al Musée du Louvre, a París

Fundà el periòdic L’Atélier 1840 per difondre les idees socialistes Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional fou el primer obrer que hi entrà Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d' atéliers nationaux , i més tard president de l’assemblea nacional En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià 1859 el 1871 prengué part a la Comuna de París