Resultats de la cerca

Fou una de les figures més importants del teatre castellà postromàntic i naturalista Debutà a Madrid el 1891 Actuà amb Emilio Mario, Ricardo Calvo, Enric Borràs, etc, i formà companyia amb el seu marit, el dramaturg Federico Oliver Estrenà i representà obres de Pérez Galdós i Benavente i féu una gran creació de la Nora d’Ibsen Casa de nines

Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors

Inicialment tingué com a redactors Pasqual Ribot, Gabriel i Antoni Maura, Joan Alcover, etc, que cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881 Posteriorment, entre els redactors destacaren Eusebi Pascual, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Vidal, etc Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura

Vida El 1910 s’installà amb la seva família a Barcelona Després de fer de ferroviari, com el seu pare, el 1925 fundà la distribuïdora Mundial Films, amb la qual presentà diversos títols estrangers, l’estrella dels quals fou El capità Blood Captain Blood , 1924, David Smith, protagonitzat per J Warren Kerrigan Pel que fa a les produccions espanyoles, la primera que oferí al públic fou El patio de los naranjos 1926, Guillermo Hernández Mir El 1929 s’arriscà a negociar a París, sense intermediaris, un lot de nou títols a l’AAFA alemanya, operació de la qual es ressentí econòmicament, ja que els…

Per exemple, el Pigmalió de George Bernard Shaw, traslladada del món original londinenc al barceloní per Joan Oliver, o la novella El procés de Franz Kafka, convertida en peça dramàtica per André Gide i Jean-Louis Barrault i, més tard, convertida en film per Orson Welles Les adaptacions d’obres literàries al cinema són molt abundants aquest és el cas de l’anomenat film d’art

Fou conseller d’Oliver Cromwell i capellà de Carles II Pastor anglicà a Kidderminster des del 1641, fou privat del seu càrrec el 1662, en no acceptar el nou Prayer Book Fou un dels capdavanters del moviment no conformista de tendència calvinista dins l’Església anglicana D’entre les seves obres cal esmentar The Saints Everlasting Rest 1650 i l’autobiografia Reliquiae Baxterianae 1696

Amb una orientació republicana, esquerranista i federal, el periòdic tingué una regular i intensa collaboració d’anarcosindicalistes i anarquistes catalans, iniciada l’abril del 1931 per Ramon Magre i seguida després per Joan Peiró, Joan Garcia i Oliver, Pere Foix, Eusebi CCardó, Frederica Montseny, DAbad de Santillán, Jaume RMagriñà, Felipe Alaiz, etc De fet, fou utilitzat com a tribuna peninsular de les polèmiques internes de la CNT

Fou jugador del Club Tennis Tarragona Guanyà un torneig de l’ATP Tour en individual Casablanca, 2004 i cinc en dobles Viña del Mar i Acapulco, ambdós l’any 2005 amb David Ferrer Casablanca, 2008 amb Albert Montañés Chennai, 2010 amb Marcel Granollers, i Munic, 2010 amb Oliver Marach En el rànquing de l’ATP arribà a ocupar la posició 65a en individual 2008 i la 37a en dobles 2008

Complementà les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona a l’escenari Publicà autors estrangers Tennessee Williams, Friedrich Dürrenmatt, Eugène Ionesco, Bertolt Brecht, etc i catalans Xavier Benguerel, Joan Brossa, Alfred Badia, etc Dissolta l’Agrupació, passà a formar part de les colleccions d’Editorial Aymà, que continuà el mateix criteri eclèctic de selecció Jean-Paul Sartre, Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Joan Oliver, Josep MMuñoz i Pujol, etc

Exercí l’ensenyament a diferents localitats de la Catalunya del Nord, principalment a Montalbà del Castell 1884-87, a Llauró 1887-89 i a Sureda 1889-1902 on tingué com a collaborador Lleó Conill Esperonat per Simó Pons i per Pau Oliver estudià successivament la flora de les Corberes, dels Aspres i de les Alberes i aplegà un notable herbari que a la seva mort llegà a Conill