Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
làmpada de Davy
Geologia
Làmpada amb la flama protegida que serveix per a comprovar la seguretat de l’atmosfera en una mina.
És especialment indicada per a descobrir les barreges metà-aire grisú, tan freqüents a les mines de carbó També serveix per a indicar les atmosferes deficients en oxigen Les primeres làmpades de seguretat foren el resultat dels treballs fets durant el segle XVIII pels científics anglesos sir Humphry Davy, William Reid Clanny i George Stephenson, els quals volien proporcionar una illuminació segura i alhora portàtil a la indústria minera Les làmpades que hom usa actualment són una modificació del model primitiu i hom les anomena de tipus Wolf
Franz Joseph Dölger
Cristianisme
Historiografia
Historiador de l’antiguitat cristiana.
Obres seves són Ichthys Das Fischsymbol in frühchristlicher Zeit ‘El peix com a símbol en el cristianisme primitiu’, 5 volums, 1910-43, Sol Salutis Gebet und Gesang im christlichen Altertum ‘Pregària i cant a l’antiguitat cristiana’, 1920 i Antike und Christentum ‘Antiguitat i cristianisme’, 5 volums, 1929-50 El 1955 fou creat a Bonn el Franz Joseph Dölger-Institut per a l’estudi de l’antiguitat cristiana, el qual publica, des del 1958, el Jahrbuch für Antike und Christentum i, des del 1950, l’enciclopèdia Reallexikon für Antike und Christentum
alfabet Morse

Alfabet morse
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Codi telegràfic introduït per S.F.B. Morse i emprat pel seu telègraf.
Assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents curta, anomenats punts , i llarga, anomenats ratlles En el telègraf primitiu hom modulava un corrent continu per mitjà d’un interruptor manual anomenat manipulador Modulant el funcionament d’un oscillador d’alta freqüència, pot ésser aplicat a la telegrafia sense fils Superat pels avenços en les telecomunicacions, el 1999 la Unió Telegràfica Internacional decidí la supressió oficial de l’alfabet Morse, llevat dels senyals corresponents a la sigla SOS ‘…
Sant Vicenç de Calders
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, on es fa més palesa l’obra romànica amb el seu aparell A Lajarín El temple parroquial de Sant Vicenç fou el nucli que originà el poble de Calders, el qual s’estén, vers tramuntana, en una zona que delimita i contacta les terres planeres bagenques amb els altiplans moianesos Long 1°59’34” — Lat 41°47’20” Per anar a Calders cal agafar la carretera de Manresa a Vic, la qual travessa el poble de Calders, que es troba a uns 17 quilòmetres de Manresa vers tramuntana Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta…
Tenochtitlán

El Templo Mayor de Tenochtitlán
Andrea Stefanini (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga capital dels asteques, construïda (segle XIV) en una illa del llac Texcoco (avui dessecat), sobre les ruïnes de la qual hom bastí l’actual Mèxic.
Primitiu bastió, hom l’engrandí artificialment amb palafits, rescloses i chinampas illots fets amb canyes, fang i herbes fins a arribar a ésser una de les ciutats més grans del món Dividida en quatre barris simètrics, travessats per canals i ponts, posseïa nombrosos jardins, palaus i temples Destruïda pels conqueridors espanyols, hom hi sobreedificà l’actual Mèxic Als fonaments dels edificis del centre i gràcies a excavacions, hom ha descobert el calendari del sol, la pedra de Tizoc, les imatges de Coatlicue i d’altres divinitats que formaren el teocalli de Huitzilopochtli, com…
Songhai
Geografia històrica
Regne musulmà sorgit a les ribes del curs mitjà del Níger al començament del s XV.
El nucli primitiu, que constituïa un petit estat tributari del regne manding de Mali des del 1325, s’independitzà ~1400 sota la dinastia dels Sonni, el més notable dels quals fou ‘Alī Ber 1464-82 Bé que aquest fou el vertader fundador de l’imperi annexions de Timbuktu, 1468, i de tota la riba del Níger, la seva màxima expansió tot l’antic regne de Mali, el Senegal, Aïr i Bornu fou assolida durant el govern de la dinastia estrangera dels Askia, instaurada per Muḥammad 1493-1529, que s’autoproclamà califa El 1591 l’imperi passà a formar part del soldanat del Marroc
Penyafort

El casal senyorial de Penyafort, a santa Margarida i els Monjos, amb llenços de murs medievals
© Fototeca.cat
Història
Antic casal senyorial del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona
Establiments
Vila i antic municipi incorporat el 1919 a Palma, Mallorca, (fins el 1837, que esdevingué independent, havia pertangut a Esporles), situat al raiguer de la serra de Tramuntana.
Té l’origen en la parcellació de les possessions de son Rullo i de Bunyolí El nucli primitiu, Establiments Vells , depengué eclesiàsticament de Bunyolí fins el 1913, que esdevingué parròquia l’edifici fou consagrat el 1768 i fou vicaria in capite des del 1772 el nucli d' Establiments Nous és situat al nord del primer Els conreus tradicionals són l’olivera, els cereals, els garrofers i l’ametller Actualment, i gràcies a la proximitat de Palma, hi han proliferat les residències secundàries Dins el terme hi ha la possessió de son Berga, amb notables jardins, de la família Quint-…
Iconi
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, corresponent a l’actual Konya.
La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada a l’antiga Licaònia , formà part de Frígia i posteriorment passà a l’imperi Persa fins al segle IV aC, que fou conquerida per Alexandre el Gran A la mort d’aquest se n'empararen els selèucides i, sota el domini romà, fou una de les principals ciutats de la Cilícia i un centre del cristianisme primitiu hom hi celebrà concilis els anys 231 i 277 El 1069 els turcs seljúcides la conqueriren a l’imperi Bizantí i li donaren el nom actual
castell de Puillorenç
El castell de Puillorenç
© Fototeca.cat
Castell
Castell de l’antic vescomtat de Fenolleda, a la vall de Santa Creu, dins el terme municipal de Puillorenç (Llenguadoc), situat sobre un agut turó (693 m) d’agulles de pedra.
Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina