Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
Guitiriz
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, delimitat al NW per la Serra da Loba i al SW per la Serra da Cova de Serpe.
Hi ha agricultura cereals, patates, farratges, ramaderia bovina i pedreres de granit Quant a la indústria, hi predomina l’elaboració de productes làctics i les manufactures de la fusta Hi tenia un balneari famós, actualment abandonat El més destacable del terme són els jaciments arqueològics a Agro das Calzadas i Buriz i les esglésies gòtiques de Santo Estevo de Parga i de San Xoán de Lagostelle
Miquel Estela i Ponç
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Religiós mínim Filipista, fou confinat a Campos Mallorca pel govern de Carles III Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde el 1716 Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721 Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino 1702, a més d’altres obres en llatí
Giovanni Battista Vitali
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella del Santo Rosario, a Bolonya 1673-74, sotsmestre del duc Francesco d’Este, a Mòdena 1674, i mestre d’aquesta capella 1684, càrrec que ocupà fins a la mort És autor d’una producció instrumental molt original, en la qual es fusionen les característiques pròpies de l’estil contrapuntístic de les sonates da chiesa amb l’estil harmònic de la música de cambra
Filippo Terzi
Arquitectura
Arquitecte italià.
El 1576 s’installà a Portugal, on desenvolupà un important paper en la renovació de l’arquitectura d’aquest país Són d’ell els aqüeductes de Tomar i Vila do Conde, els plans de les esglésies de São Roque i São Vicente de Lisboa i els de la de l’Espírito Santo a Évora 1590 Hom li atribueix també l’antic palau episcopal de Coïmbra
Josefina Tanganelli i Plana
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Formada a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a publicar dibuixos a En Patufet el 1928 amb el pseudònim Abel Després collaborà a Virolet i illustrà diverses narracions de Josep Maria Folch i Torres Des del 1931 es dedicà al cartellisme i a la pintura, i exposà a Barcelona, els EUA, el Canadà, Alemanya i Santo Domingo, on residí uns quants anys
Manuel Cassola y Fernández

Manuel Cassola y Fernández
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Prengué part en les campanyes de Cuba i de Santo Domingo 1862-71 Dominà la insurrecció cantonalista de Cartagena el 1873, i lluità en la tercera guerra Carlina al País Basc i a Navarra 1874 Ministre de la guerra del govern liberal de Sagasta 1887, proposà una reforma militar a l’estil alemany amb servei militar obligatori, molt discutida i que no fou aprovada Dimití el 1889
bucaner
Història
Aventurer d’origen europeu establert a les Antilles (s XVI).
Els bucaners ocupaven les illes de Santo Domingo i San Cristóbal i es dedicaven a l’agricultura, la caça i el comerç Expulsats el 1630 per Fadrique de Toledo, es concentraren a l’illa de la Tortuga i actuaren contra les colònies castellanes Aliats amb els filibusters, prengueren part en la presa de Panamà, comandats per Henri Morgan 1671 El tractat d’Utrecht 1713 significà pràcticament llur desaparició
Casto Fernández-Shaw Iturralde
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1919, defensà aviat postures socioarquitectòniques molt similars a les de Le Corbusier La seva Estació de servei per als petrolis Porto Pi, de Madrid 1927, és considerada la primera obra arquitectònica antistilística —o racionalista— de l’Estat espanyol De la seva obra sobresurten els projectes d’aeroport de Madrid i del Faro de Cristóbal Colón de Santo Domingo 1929, la clínica Luque de Madrid 1935, etc
Domenico Fancelli
Escultura
Escultor italià.
Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada
Ramon Berard
Cristianisme
Missioner dominicà.
Abans de professar, ensenyà dret canònic a Lleida Anà com a missioner a Nova Espanya i a les Filipines 1678 Fou rector i canceller de la Universitat de Santo Tomás, de Manila Partidari de l’arquebisbe de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa Restà a Barcelona com a predicador més tard passà a Madrid, on fou nomenat procurador dels dominicans filipins Els seus escrits han romàs inèdits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina