Resultats de la cerca

Vida Estudià al Centre Calassanç dels Escolapis de Sarrià que esdevingué l’ESCAC, on s’especialitzà en direcció de fotografia 1990, i hi donà classes durant el període 1991-99 El 1993 realitzà un curs de perfeccionament a la Universitat de Belles Arts de Budapest i debutà illuminant curts com Walter Peralta 1993, Jordi Mollà, nominat al Goya 1993 i premi a la millor fotografia als festivals de Jerusalem i Girona Doctor Curry 1997, David Alcalde, millor fotografia als festivals d’Alcalá de Henares i Girona, i Génesis 1998, Nacho Cerdá, nominat al Goya 1998 Però el reconeixement l’aconseguí…

Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985, M Camus, les…

El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen  El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat membre durant…

Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar Heranz l’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona ARGUMENT JGrau GUIÓ JGrau, Alfredo Catellón, José María Otero FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tadeo Villalba, Miguel Narros MUNTATGE Emili Rodríguez i Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea, Cançó JGrau i Lleó Borrel, cantada en català per Núria Feliu INTERPRETACIÓ Simó Andreu Daniel Sala, Serena Vergano Sara, Teresa Gimpera Montse, Yelena Samarina SraSubirachs, Adolfo Marsillach Gómez, Fèlix de Pomés, Rafael Anglada, José Franco, Roser Coscolla, Luis Induni, Carles Lloret…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Urània Films AMartí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AMartí REFERENT LITERARI Basat en la novella Elisabet o el perseguit de Valldorteu 1928 de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Julio Pérez de Rozas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Albert Gasset i Nicolau MÚSICA Joan Duran i Alemany, Cançons Guillem d’Efak i Nicolau Pizà INTERPRETACIÓ Maria Cinta Elisabet, Manuel Miranda Francesc, Carles Miquel Solà Bellacour, Queta i Teo Queta i Teo, Manuel Gas Sr Llorenç, Guillem d’Efak criat Tobies, Marta Flores Úrsula, Fernando Rubio…

Vida Humorista gràfic, historietista i guionista, s’inicià en l’animació amb dos curts en 8 mm Fajina i Los mercenarios 1971 Professionalment començà a treballar als Estudios Buch-Sanjuán, on conegué Jordi Amorós, i després entrà com a tècnic de truca als estudis de publicitat de Ricard de Baños, el fill del pioner Amb J Amorós fundaren el 1974 els estudis Equip Dibuixos Animats, que des d’aleshores ha realitzat una gran quantitat d’espots per al cinema i la TV, sèries, caretes, crèdits i videoclips El primer llarg que sortí de la firma fou Historias de amor y masacre 1975-78,…

Graduat per la Universitat de Brandeis 1975 i doctorat per la Universitat d’Oxford 1981, des del 1980 és professor a la Universitat de Harvard, des d’on la seva activitat docent ha obtingut un gran ressò a través de la confrontació dels grans dilemes ètics de la història de la filosofia amb qüestions actuals com ara la democràcia, el capitalisme, l’enginyeria genètica, la corrupció, la immigració, la violència contra les dones i molts altres Professor convidat a les universitats d’Oxford i a la Sorbona, la seva influència depassa l’àmbit acadèmic i s’ha introduït en els mitjans de comunicació…

Fundat amb el nom de Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, posteriorment adoptà el nom de Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges fins el 1996, any que canvià el nom per l’actual i rebé suport i participació institucionals, i adoptà un criteri més general Celebrat al llarg d’una setmana i escaig al mes d’octubre, manté una secció oficial de cinema fantàstic, al qual s’han incorporat les seccions Òrbita, de produccions inèdites de l’any anterior en gèneres contigus al fantàstic, especialment el thriller Noves Visions 2003, de caràcter més experimental Panorama…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot  i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys 2009-10 fou…