Resultats de la cerca

Davanter centre, milità al Reial Club Deportiu Espanyol les temporades 1946-47, quan fou subcampió de Copa, i 1947-48 Procedia de la Unió Esportiva Sant Andreu i després jugà, entre d’altres, al Valladolid i el Terrassa Un fill seu, l’actor Pep Munné Barcelona, 3 de juliol de 1953, destacà com a davanter centre en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Mallorca, al Calella i al Rayo Vallecano

Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957

S’inicià a l’EPIC de Terrassa, i posteriorment jugà al Ripollet, el Vic i el Valladolid L’any 1987 guanyà la Lliga, el Campionat d’Espanya i el Campionat de Catalunya per equips amb l’EPIC Fou dos cops subcampiona d’Espanya individual 1987, 1989, dos cops subcampiona per equips 1985, 1986, dos cops subcampiona de Lliga 1985, 1988 i campiona catalana de dobles 1986 Participà en un Mundial 1983 i un Europeu 1984

Advocat republicà i liberal, lluità a Valladolid contra els carlins i fou diputat durant el Bienni Progressista 1854-56 Oposat a Isabel II, hagué d’emigrar a París 1866 El 1868 s’uní a la revolució i féu costat a la república unitària i conservadora Fou ministre de governació 1874 en el govern del general Serrano Publicà unes Historias 1878-80, on es justifica i ataca Francesc d’Assís de Borbó i Sor Patrocinio

Predicador i escriptor espiritual, fou rector de Villagarcía, Burgos i Valladolid És autor de diversos catecismes i doctrines que tingueren fins al s XIX una extraordinària difusió i que foren traduïts a diversos idiomes Un d’ells fou traduït en mallorquí el 1746 Catecisme i exposició breu de la doctrina cristiana i se'n feren com a mínim sis edicions a Mallorca també se'n féu una altra traducció catalana publicada a Barcelona el 1852

Es llicencià en dret i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical Fou alcalde de Reus 1918 i president del Centre de Lectura 1911-12, que catalanitzà Publicà diverses obres jurídiques Com a radical independent amenaçat de mort pels anarquistes, es traslladà a Valladolid, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts de la República 1931, durant la qual fou també governador civil de Girona S'exilià el 1939

Baró de Rodonyà i senyor de Puigpelat i Montferri Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1697 S'adherí a la causa austriacista i el rei arxiduc Carles III li conferí el comtat de Rodonyà Intervingué activament en la defensa de Barcelona 1713-14 Assistí a les deliberacions prèvies a la capitulació Confiscats els béns per les autoritats borbòniques, el 1715 fou acusat de conspirar i desterrat a Valladolid

Bisbe de Ciudad Rodrigo 1514-23, d’Osma 1522-24, de Santiago de Compostella 1524-34 i de Toledo 1534-45 cardenal des del 1531 i inquisidor general 1539, després d’haver estat conseller de la inquisició 1539 President del consell de Castella 1524-39 i de la chancillería de Valladolid, presidí les Corts de Madrid 1528 en les quals fou jurat Felip II, i algunes vegades fou governador general en absència de Carles V

Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo 1929 Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morel-Fatio Fou redactor de L’Almudaina de Palma 1898-1900 quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca 1904 i Bibliografía de la Historia de España 1921

Jugà a la Unió Esportiva Lleida 1992-94, procedent del Valladolid En la seva primera temporada amb l’equip lleidatà, guanyà el Trofeu Zamora de segona divisió A i ascendí a primera El Lleida només es mantingué una temporada a la màxima categoria, després de la qual es retirà Com a entrenador ha estat el màxim responsable del futbol de base del Lleida i ha dirigit l’AE Prat, el FC Benavent i el FC Ascó