Resultats de la cerca

Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més…

Fundat l’any 2002, disposa d’equips d’atletisme, basquetbol, futbol sala, natació, ciclisme, gimnàstica artística, hoquei, esquí alpí i esquí de fons, tennis, tennis de taula, bàdminton i petanca Participa en les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics–ACELL i en competicions internacionals Un dels seus esportistes més destacats és Enric Campdelacreu, que guanyà la medalla d’or de tennis de taula al Campionat d’Europa Special Olympics de Varsòvia 2010

El 1977 fou nomenat president de la III Federación Regional de Caza, de la qual ja havia estat vocal de la junta directiva El 1981, sota la seva presidència, aquest organisme es convertí en la Federació Catalana de Caça, de la qual esdevingué el primer president Durant el seu mandat, fins el 1986, es promogueren les diferents especialitats de competicions ja existents, però també se n’adoptaren de noves, com els recorreguts de caça També s’inicià l’estudi del conill de bosc per a desenvolupar la vacuna contra la mixomatosi Fou el primer president de la Federació Autonòmica d'Espanya 1981

Feu addicions a l’obra de Jaume Callís De pau i treva , i escriví diversos comentaris als Usatges

Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia És autor d’un cèlebre Te Deum 1814 per a quatre veus, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino , anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII

Doctor en ambdós drets, fou canonge i degà del capítol d’Urgell Escriví Variae juris super clericorum vita inèdit i La adulación en la figura 1647

Mestre de primer ensenyament a Sueca Ribera Baixa, és autor de Miscelánea Vocabulario valenciano-castellano y apuntes para la enseñanza de la gramática 1864 i d’una Breve exposición del sistema métrico decimal 1855

Treballà a Osona, sobretot a Manlleu i a Torelló D’estil eclèctic però influït pel Modernisme i el Noucentisme, a Manlleu destaquen la construcció de can Roqué 1894, la façana del Teatre Centre de Manlleu, l’antiga seu de la Caixa d’Estalvis de Manlleu 1908 i la casa Almeda A Torelló, és autor d’una dotzena de cases benestants Fonda Bosch 1891, Casa de Fortià Pous 1898, edifici de “la Caixa” 1898, Casa Benito 1908, Can Vinyeta 1908, Casa Tornamira 1909, Casa Massó, Torre de Jaume Pujol Portell, etc Com a dramaturg és autor de la comèdia en un acte i en vers Got per copa 1895 i de Pobre benet…

Publicà Apuntes sobre el derecho en Cataluña 1841 i Biografía del DrDJaime Balmes 1848

Participà en la conquesta de Mallorca 1229 amb la host de Guillem de Montcada juntament amb el seu germà Tomàs Rebé una alqueria a Canarrossa i altres béns a Inca, Pollença i Montuïri en la part adjudicada a Nunó Sanç, que constituïren la base econòmica de la branca dels Espanyol de Mallorca Fou cònsol de mar i jurat de la ciutat i el regne de Mallorca el 1248 Ell o un successor seu participà en la conquesta de Menorca Heretaren d’ells els seus fills Tomàs i Ramon