Resultats de la cerca

El violinista Gerard Claret n’és el director L’orquestra, amb seu a l’Auditori Nacional d’Andorra, es presentà al març del 1993, i des de llavors ha assolit un gran prestigi en el món musical internacional Ha actuat a Espanya, França, Bèlgica i Itàlia, ha participat en els festivals d’Ordino, Vic, Pau Casals de Prada de Conflent, la Schubertíada de Vilabertran i les Serenates de València, com també en cicles de concerts al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Galícia, l’Auditori Nacional d’Espanya, a Madrid, el del Palau de Congressos de Saragossa i el Felip Pedrell de…

El seu primer director fou Enrique Jordá 1982-84, seguit posteriorment per Maximiano Valdés 1985-86, Mathias Kuntzsch 1987-89, Miguel Ángel Gómez Martínez 1989-93 i Hans Graf 1993-96 Del 1996 fins a la temporada 2000-01, Gilbert Varga i Mario Venzago foren els responsables de la direcció artística A partir de la temporada 2001-02 C Mandeal substituí M Venzago A més de la temporada d’abonament a Sant Sebastià, Bilbao, Vitòria i Pamplona, la Simfònica d’Euskadi fa concerts didàctics i nombrosos enregistraments discogràfics Ha participat també en prestigiosos festivals, com el Festival…

Germà del també actor i director Ben Affleck , amb el qual ha actuat sovint, el 1993 es graduà pel Cambridge Rindge and Latin School D’adolescent actuà en la sèrie televisiva The Kennedys 1990 i el 1988 debutà en Lemon Sky , de Jan Egleson Posteriorment actuà, entre altres films, a To Die For 1995, de Gus Van Sant, Race the Sun 1996, de Charles T Kanganis, Chasing Amy 1997, de Kevin Smith, Floating 1997, de William Roth, i Good Will Hunting 1997, també de Gus Van Sant S’inicià com a actor protagonista amb Desert Blue , de Morgan Freeman 1998, i mès tard actuà a Gerry 2002, de Gus…

Estudià als conservatoris de Riga i Leningrad —on debutà el 1965 en un concert amb la Filharmònica—, i el 1966, després de guanyar el concurs Čajkovskij, ingressà en el de Moscou, on fou deixeble de M Rostropovič Després d’ésser condemnat a dos anys de treballs forçats, l’any 1973 emigrà a Israel El 1973 guanyà el concurs Gaspar Cassadó de Florència i debutà al Carnegie Hall de Nova York, amb la simfònica de Pittsburgh L’any següent rebé lliçons del llegendari Gregor Piatigorskty a Los Angeles Califòrnia Debutà a París i a Londres el 1976 Ha actuat amb les millors orquestres del…

 Al Gran Teatre del Liceu ha assolit èxits destacats amb un gran nombre d’òperes També ha actuat sovint en concerts al Palau de la Música Catalana i en altres ciutats europees i asiàtiques, amb orquestres de renom internacional Guanyadora de l’Orphée d’Or per la seva activitat discogràfica, es dedica també a l’ensenyament del cant com a professora del conservatori del Liceu Estudià al Conservatori del Liceu amb Dolores Frau i Galli Markoff El 1961 obtingué el Premi de Santa Cecília Poc després debutà amb el conjunt Ars Musicae, i el 1960 ho havia fet al Gran Teatre del Liceu amb…

Cursà la carrera de piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera Entre el 1960 i el 1963 estudià a París amb Christiane Sénart, professora que la influí de manera decisiva També rebé lliçons d’Alícia de Larrocha i Wilhelm Kempff En 1971-72 treballà amb Maria Tipo a Florència i es diplomà el Conservatori Luigi Cherubini d’aquesta ciutat Amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola, ha actuat a França, els Estats Units, Itàlia, Puerto Rico i Bèlgica, i als festivals de Granada, Sant Sebastià, Cadaqués, Santes Creus i Peralada, escenari…

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…

Començà la seva carrera musical amb el grup The Iguanas a mitjan anys seixanta El 1966, amb el sobrenom d’ Iggy Stooge i amb Ron i Scott Ashtetones, fundà el grup The Stooges, que es dissoldria el 1973 El seu primer disc, The Idiot 1977, fou produït per David Bowie El seu segon àlbum, Lust for Life , arribà el mateix any i la seva producció mantingué un ritme estable, però no fou fins al 1986, que reprengué la seva collaboració amb Bowie, que aconseguí entrar en les llistes d’èxits amb Blah, Blah, Blah 1986 De la seva discografia cal destacar New Values 1979, Soldier 1980, Party 1981, Zombie…

Fou alumne del Conservatori d’Israel i més tard es perfeccionà a la Juilliard School de Nova York amb Ivan Galamian gràcies a les beques obtingudes de les fundacions Amèrica-Israel i Helena Rubinstein El 1969 començà la seva carrera de solista tocant amb la Filharmònica de Nova York, al Lincoln Center, en un concert que tingué un gran èxit Ha actuat amb les millors orquestres i a les principals sales de concerts del món, inclòs l’Auditori de Barcelona L’any 1970 debutà com a director d’orquestra a Londres Del 1980 al 1987 estigué al capdavant de la Saint Paul Chamber Orchestra de…

Fundat al barri d’Hostafrancs el 1926, arribà a constar de més de 200 persones Realitzà les seves primeres actuacions al Teatre Coliseum de Barcelona, en el context dels concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts Ha ofert concerts a França, Andorra, Alemanya, Hongria i Itàlia, país on obtingué el primer lloc en la fase classificatòria del Concurs Polifònic Internacional d’Arezzo Ha actuat diverses vegades al Palau de la Música Catalana, i també al Gran Teatre del Liceu com a cor principal o reforçant el cor titular en òperes com Aïda , Lohengrin , Mefistofele o…