Resultats de la cerca

Fou redactora del diari El Matí  i collaborà a La Veu de Catalunya , La Paraula Cristiana , La Revista , La Nova Revista , La Nau  i D’Ací i d’Allà Publicà algunes narracions infantils, com ara El follet sentimental 1930, i diverses traduccions de contes i rondalles Adaptà a un català més actual el text de la processó de Verges La seva poesia Dansa de la mort a Verges  fou musicada el 1977 També traduí del francès alguns poemes, Les aventures de Polzet el darrer nan del bosc , de Claude Roen 1929, i Remordiment , de J de Coloumb 1930 És autora dels llibres d’ascendència postsimbolista Poemes…

El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora 1912, prologat per Apelles Mestres El 1921 publicà Al vent de la ciutat , en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una Nova Oda a Barcelona , mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents en poemes com L’aeroplà Entre els anys deu i vint collaborà a La Veu de Catalunya , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del…

Es donen normalment dues cifosis fisiològiques, la cifosi dorsal , de gran arc i en la qual participa tota la regió dorsal, i la cifosi sacra , d’angle més agut i més breu Aquestes curvatures normals poden augmentar, o bé pot aparèixer una convexitat posterior allà on normalment no es dóna Segons que l’alteració afecti una o diverses vèrtebres o discs intervertebrals hom parla de cifosi angular o de cifosi corba La cifosi angular és causada generalment per una lesió tuberculosa en els infants, per una fractura vertebral en els adults, i per una neoplàsia vertebral en els adults de més de 50…

Són escarabats de forma tosca, oblonga, cap petit, protòrax ample i èlitres més curts que l’abdomen, de forma que els últims segments ventrals d’aquest resten al descobert Tenen un olfacte molt sensible i van ràpidament allà on hi ha el cadàver d’un animal A causa dels sucs digestius disgreguen la carn de què es nodreixen Atès que aquesta digestió no és completa, els escarabats enterradors, associant-se entre ells, enterren les despulles del cadàver sota el sòl i a poca profunditat, d’on els ve el nom Aquest enterrament va seguit de la posta d’ous de les femelles a l’interior del…

Estudià música a Bristol i posteriorment amplià la seva formació com a cantant amb A Richards Broad Debutà el 1916 amb la companyia de Carl Rosa, amb la qual romangué fins el 1924 i interpretà papers d’òperes de G Verdi, P Mascagni, G Puccini i R Wagner L’any 1924 cantà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà, com a Freia L’or del Rin , amb direcció d’A Toscanini Fou en aquest teatre on, durant anys successius, interpretà diversos papers verdians El 1926 protagonitzà a Brescia, en unes aplaudides funcions, Turandot , paper que mantingué en repertori durant els següents…

Estudià música a Lió i debutà el 1912 a l’Òpera Còmica de París com a Micaela Carmen Especialitzada en el repertori d’òpera i opereta francesa, actuà amb èxit en obres de G Bizet, G Charpentier i J Massenet, i també feu incursions en l’òpera italiana, amb autors com G Puccini, R Leoncavallo o O Respighi Debutà la temporada 1916-17 al Teatro alla Scala de Milà, on cantà diverses òperes italianes, franceses i alemanyes El 1916 es presentà amb Faust al Teatro Colón de Buenos Aires, escenari que revisità al llarg dels vint anys següents El 1920 interpretà el paper titular de Thaïs…

Estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal i el 1927 debutà a Ljubljana amb el paper de Leonora Il Trovatore Entre el 1928 i el 1935 formà part de la companyia de l’Òpera de Zagreb com a primera soprano El 1937 es presentà amb aquest mateix paper al Metropolitan de Nova York, on fins el 1966 actuà, de manera gairebé ininterrompuda, en catorze òperes que suposaren un total de 424 representacions Destacà en el repertori puccinià i verdià, tot i que ocasionalment interpretà òperes com La Gioconda , Norma o Don Giovanni Actuà també al Teatro Colón de…

Fou deixeble de C Dobici, A Ferdinandi i A Bustini al Conservatori de Roma, on es graduà el 1940 en piano i composició Posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília i fou professor de diferents matèries al Conservatori de Roma Entre el 1963 i el 1966 fou director artístic de l’Acadèmia Filharmònica de Roma i el 1967 fou nomenat director del Conservatori Arrigo Boito de Parma Parallelament dugué a terme una important tasca com a director artístic de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Influït per les obres de P Hindemith i B Bartók, del…

De ben jove aprengué algunes nocions bàsiques de violí, la tècnica del qual aplicà després al contrabaix A dotze anys, Michele Berini el prengué com a alumne, i al cap de dos anys ja fou nomenat primer baix de la Gran Òpera Seria de Venècia El 1787 succeí Berini a la capella de Sant Marc El 1794 s’installà a Londres, on treballà al King’s Theatre Des de la capital anglesa viatjà a Viena en dues ocasions, i allà es trobà amb Haydn 1798 i Beethoven 1808 A partir del 1804, Dragonetti estigué present de manera regular als festivals musicals de Londres, i el…

El 1855 es traslladà a París per estudiar a l’Escola Niedermeyer amb Saint-Saëns i Loret Allà feu amistat amb Fauré, i hi treballà com a professor durant dos períodes de temps, del 1863 al 1885 i del 1900 al 1905 Fou nomenat organista de Saint-Augustin el 1863, lloc que conservà fins la seva mort El 1867 entrà en contacte amb C Franck, el qual li dedicà el seu primer coral per a orgue i li confià l’estrena del tercer El 1885 creà la seva pròpia escola i el 1911 succeí a Guilmant com a professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Música de París…