Resultats de la cerca
Es mostren 841 resultats
altura veritable

fototeca.cat
©
Astronomia
Altura obtinguda en aplicar a l’altura aparent les correccions causades per la refracció astronòmica
, per la paral·laxi
i, si cal, pel semidiàmetre
.
El seu valor és el de l’arc de vertical comprès entre l'horitzó astronòmic i el limbe de l’astre que ha estat considerat, o bé el centre de l’astre en cas que no tingui limbe apreciable
servitud
Dret civil
Gravamen o càrrega imposada sobre un bé immoble en benefici d’altri, una persona o una comunitat, distint del seu propietari.
Només es refereix a una utilitat concreta i limitada en el predi servent, no pas a l’usdefruit de tot el domini Entre les menes més freqüents, hi ha la servitud de pastura en predi aliè a favor d’una persona o d’una comunitat, la servitud de pas a favor d’un predi que no té sortida a la via pública, la servitud pecuària o carrerada, la servitud d'aqüeducte, la servitud de vistes, la servitud de parada o de partidor per a poder construir sobre els marges d’un riu, etc, o les que repercuteixen en la utilitat d’un edifici, i servitud d’aigües dels predis inferiors, desviació d’aigües per a…
dia

El dia solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.
Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa comprengueren la natura de l’…
pseudoparàlisi
Patologia humana
Paràlisi falsa consistent en una debilitat aparent del poder muscular deguda a una coordinació defectuosa dels moviments o a una defensa deguda al dolor.
rellotge perpetu
Tecnologia
Ambigua i inexacta denominació aplicada als rellotges que poden funcionar indefinidament sense necessitat aparent de manteniment (rellotge atmosfèric, rellotge automàtic, rellotge de cèl·lules fotoelèctriques).
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’escintillació
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
astrometria
Astronomia
Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments; el seu objecte és de transportar, per mesura d’angles, les direccions dels astres a punts de referència coneguts.
Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…
Les magnòlides
Les magnòlides simbolitzen el punt de partida evolutiu de les angiospermes a causa de l’elevat nombre de caràcters primitius que presenten En efecte, les plantes que componen aquesta subclasse presenten, globalment, força caràcters arcaics Per això, aquest grup se sol relacionar amb allò que degué ser el «substrat evolutiu» de totes les angiospermes Lògicament, la seva caracterització resulta ben artificiosa, atès que comprenen alhora famílies que semblen força primitives, altres que fan el pas cap a les diverses subclasses veïnes i algunes que es mostren com aïllades de la resta…
Un cos al bosc
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 92 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona, Films d’Orient Josep Maria Forn, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona GUIÓ JJordà FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Iván Aledo MÚSICA Sergi Jordà INTERPRETACIÓ Rossy de Palma la tinenta Cifuentes, Ricard Borràs Jaume, Núria Prims Montse, Pep Molina Safont, Joan Masdeu Rocky Roc, Mingo Ràfols Lluís, Lamin Cham Mabwa, Jaume Valls Pep, Julieta Serrano Marieta ESTRENA Barcelona, 08111996, Madrid, 27121996 PREMIS…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina