Resultats de la cerca

Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de la cella H 2 1 atm/dissolució x || elèctrode de referència, E r la…

Un dels més antics texts europeus que l’esmenten és la crònica de Desclot A la segona meitat del s XIV el bacinet esdevingué el casc cavalleresc més usat era de forma cònica o ovoide i descendia fins a cobrir les orelles i la nuca i la part posterior del coll, a la vora inferior portava una tira de cuir que presentava un seguit de foradets que coincidien amb altres de fets en el metall del casc, i a través d’aquests foradets s’enfilaven anelles de malles de la part superior del capmall, el qual d’aquesta manera hi restava integrat d’una forma segura, i bacinet i capmall esdevenien una…

Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l’Alta Ribagorça a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana Al segle XIII figurava com a vegueria de Pallars , independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorça i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guard El 1716, amb la Nova Planta, esdevingué corregiment de Talarn

És un petit nucli portuari situat al pla, de 3 350 m 2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoidal, proveïda de torres i precedida per un fossat L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del s IV aC

Situada al centre de la vall del Cu, a la zona econòmicament més desenvolupada de l’estat, del qual inclou aproximadament un terç de la població urbana Indústries de transformació dels productes de la vall del Cu, lleugera, alimentària i de maquinària diversa És travessada per una xarxa de séquies i, a la part nord, pel canal del Cu Nus de comunicacions Des del 1926 fins a la dissolució de l’URSS fou anomenada Frunze

Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265

És formada per un bell edifici quadrat construït per picapedrers francesos entorn del 1540 i embellit al segle XVIII amb rajoles de València i altres ornamentacions, quan era propietat de la família Ponç Aquest mas serví de sanatori antituberculós aproximadament entre els anys 1920 i 1950, per la qual cosa s’hi construí a prop una gran església de reminiscències goticomodernistes i altres edificacions, per tal d’adaptar-lo a la funció de sanatori

Parlat per 1 800 000 individus, aproximadament, a Eslovènia i a les zones d’Àustria limítrofes amb Eslovènia Llengua molt fraccionada, hom en pot destacar set dialectes principals, dels quals el dolenski és usat com a llengua literària L’autor de la primera gramàtica eslovena 1584 fou ABokhorič L’eslovè s’ha desenvolupat culturalment als segles XIX i XX El text més antic conservat és l’anomenat fragment de Freisig segle X

És composta d’un copolímer d’acrilonitril 85% i d’acetat de vinil 15% S'estova aproximadament a 200ºC quan es fon i crema a uns 235ºC, forma una crosta dura i negra és sensible als àlcalis en general i resisteix els àcids minerals, l’acetona, l’àcid acètic glacial i l’àcid fòrmic al 88% Té aplicació en la fabricació de cordes, teles, vestits i roba interior, i també en camps tècnics

L' Helios 1 fou llançat el 10 de desembre de 1974 l' Helios 2 , llançat el 15 de gener de 1976, abastà òrbites heliocèntriques ellíptiques, amb un periheli d’aproximadament 0,3 UA, fet que permeté un apropament al Sol superior al del planeta Mercuri El llançament exigí un gran coet Titan-Centaur ja que la naturalesa de l’òrbita comporta abastar una velocitat d’uns 10 km/s per sobre de la d’escapament