Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
forma
Biologia
Categoria infrasubspecífica que indica petites variacions morfològiques.
En zoologia equival ben bé a la varietat, i en botànica és considerada inferior a aquestes
bufat
Fitopatologia
Inflor que presenten les taronges dels arbres que pateixen d’un excés de nitrogen.
Aquestes taronges tenen la pell molt separada de la polpa, la qual cosa els resta qualitat
politípic | politípica
Ecologia
Dit de les espècies que poden ésser considerades en diferents subespècies o races.
Generalment aquestes corresponen a poblacions més o menys aïllades, i totes juntes formen un cercle de formes
hoka
Lingüística i sociolingüística
Dit de la família lingüística que reuneix les llengües parlades pels pobles hoka
.
Aquestes llengües es caracteritzen per una gran abundància de fricatives sordes i sonores, labials, dentals i palatals
càrrega sísmica
Construcció i obres públiques
Tipus de càrrega d’explotació mòbil causada per fenòmens sísmics.
Aquestes càrregues es produeixen en cas de terratrèmols, i la seva magnitud és de predicció molt difícil
agència de qualitat universitària
Educació
Institució pública encarregada d’avaluar el sistema universitari d’un territori.
A Catalunya exerceix aquestes funcions l’AQU Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
nebuli
Astronomia
Element químic hipotètic al qual hom atribuí les peculiars ratlles verdes intenses dels espectres de les nebuloses brillants i planetàries.
ISBowen demostrà que aquestes ratlles eren produïdes per ions comuns, fent així innecessària l’existència del nebuli
gonioscòpia
Examen visual, mitjançant un biomicroscopi, i mesurament de l’angle de la cambra anterior de l’ull i dels divesos angles formats per l’eix òptic amb les línies de mobilitat i rotació ocular.
És un estudi útil per al diagnòstic del glaucoma i la diferenciació dels tipus d’aquestes malalties
alternària
Micologia
Gènere de fongs imperfectes, de la subclasse de les pirenomicètides, amb grans espores (en realitat fiàlids) brunes i septades, agrupades en cadena.
Comprèn espècies saprofítiques i espècies paràsites aquestes darreres són productores d’alternariosi a les cols, patateres, etc
femella
Transports
Cadascuna de les dues anelles de ferro, l’una fixada a la part inferior de la pala del timó i l’altra a la roda de popa, en les quals hom introdueix l’agulla o mascle corresponent.
La unió d’aquestes peces forma el joc de frontissa, que lliga el timó a l’embarcació