Resultats de la cerca
Es mostren 1349 resultats
Xel-Há
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’estat de Quintana Roo (Mèxic).
El Dos
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’estat de Quintana Roo (Mèxic).
Sian Ka’an Biosphere Reserve
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’estat de Quintana Roo (Mèxic).
Tulúm
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’estat de Quintana Roo (Mèxic).
Crystal River State Archeological Site

Vista parcial del Crystal River State Archeological Site
Patty O'Hearn Kickham (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic precolombí de l’estat de Florida (EUA).
Bjørnsholm
Jaciment arqueològic
Lloc arqueològic de la regió de Jutlàndia Septentrional (Dinamarca).
puig des Molins
Muntanya
Puig de la ciutat d’Eivissa (53 m alt.), continuació vers ponent del que serveix de base a la ciutat vella (Dalt Vila).
Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris entre 3 000 i 4 000 També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el segle VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del segle V aC, al segle IV aC i a la primera meitat del segle III aC Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana És el jaciment arqueològic més…
Jordi Fernández i Gómez-Pantoja
Arqueologia
Arqueòleg.
Especialitzat en el món feniciopúnic i la prehistòria de les Pitiüses, és conservador-director del Museu Arqueològic d’Eivissa des del 1974 Entre els seus treballs destaquen Excavaciones en el sepulcro megalítico de Ca Na Costa Formentera 1975, en collaboració i Excavaciones en la necrópolis del Puig des Molins Eivissa 1992
F’odor Ivanovič Uspenskij
Història
Eslavista i bizantinista rus.
Professor d’història russa a Odessa 1879-94 i director de l’institut arqueològic rus de Constantinoble 1894-1914, dirigí la Vizantijskij Vremennik ‘Revista bizantina’ La seva Istorija vizantijskoj imperii ‘Història de l’imperi bizantí’, 1914-26 és fonamental per a comprendre el paper de Bizanci en la formació de Rússia
Östersund
Ciutat
Capital del län de Jämtland, Suècia, a la costa occidental del llac de Storsjön.
Si bé és bàsicament centre i mercat agrícola i també centre turístic, disposa d’indústria química, de construcció de maquinària, mobles i articles de cuir té el museu arqueològic i etnogràfic de Jämtland Destaca també el museu a l’aire lliure de Fornbyn Jämtli, d’edificis tradicionals de la regió del s XV al XVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina