Resultats de la cerca

Ministre d’educació 1941-42 i 1945-46, ambaixador a Itàlia i a Israel i professor, ha destacat com a periodista És autor de reconstruccions històriques i llibres d’assaig América, tierra firme 1937, Biografía del Caribe 1945, América mágica 1959-61, Nuevo diario de Noé 1969, América en Europa 1975, El revés de la historia 1980 i Los pinos nuevos 1982

Estudià dret a Pavia i a Milà i, després, s’installà a Roma Publicà, entre d’altres, les següents novelles Le piccole vacanze 1957,  L’Anonimo lombardo 1959,  Fratelli d’Italia 1963,  Super Eliogabalo 1969,  Il principe costante 1972,  La Belle di Lodi 1972, i els llibres d’assaig Parigi o cara 1961,  La maleducazione teatrale 1966 i La Vita bassa 2008

Interessat principalment per l’entomologia i la botànica, publicà alguns treballs sobre cicindèlids, entre els quals es destaca Assaig monogràfic sobre les cicindeles catalanes 1911, i collaborà amb Joan Cadevall i Diars, especialment en l’estudi de la flora de la part oriental dels Pirineus catalans Fou soci fundador i, el 1904, president de la Institució Catalana d’Història Natural

Especialista en temes relacionats amb el món del circ S’havia incorporat a diversos circs ambulants per documentar-se Publicà la revista “Circo” 1956-62 i obres de temàtica diversa Gaudí, assaig biogràfic 1961, Diálogos en el circo 1962, Deu anys de circ 1964, Historietes ximples 1965, Viatge per la costa catalana 1966 i Pobles, viles i ciutats Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega 1966

Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura a diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna 1945, és un interessant assaig de crítica comparada sobre la novellística contemporània Publicà també Temas de Unamuno 1953, Estudios hispanosuecos 1954 i altres Fou membre de la Real Academia Española des del 1971

L’any 1933 publicà la seva primera novella, Das Leben geht Weiter ‘La vida segueix’, 1933, sobre les seqüeles de la Primera Guerra Mundial A causa del seu origen jueu, l’ascens del nazisme l’obligà a interrompre el 1934 els estudis de medicina El 1936 fugí amb la seva dona als Països Baixos, on visqué amagat des de l’ocupació del Tercer Reich 1941 i participà en la resistència Sota una identitat falsa com a metge hi començà a tractar orfes jueus traumatitzats Després de la guerra reprengué els estudis de medicina i es graduà Especialitzat en psiquiatria i psicoanàlisi, exercí als Països…

Vida De ben jove s’interessà pel cinema, i filmà cintes amateurs , com el curt La madre 1964, que obtingué un primer premi en el Concurs Nacional del CEC Posteriorment, l’escriptor gironí Josep Maria Gironella li escriví l’argument i el guió literari de l’únic llarg que dirigí, Amor adolescente 1966, fet en 16 mm i després ampliat a 35 mm per a la seva distribució comercial 1968, que s’exhibí en diversos festivals i s’estrenà en sales d’art i assaig 1969 Aquell mateix any rodà, com a membre del Grup de Girona i amb els seus components, el curt És ben difícil de matar el petit…

Germà dels també escriptors Juan i José Agustín Goytisolo , interrompé els estudis de dret per a dedicar-se a la literatura En 1956-59 s’adherí al PSUC i el 1960 fou detingut i empresonat per activitats subversives La seva primera obra, el conjunt de relats Las afueras 1959 reflectia la societat de preguerra Després publicà Las mismas palabras 1962, amb una estructura més novellesca els llibres de faules  Ojos, círculos, búhos 1970 i Devoraciones 1976, ambdós illustrats per Joan Ponç la novella Estela del fuego que se aleja 1984 i el llibre de texts diversos Investigaciones y conjeturas de…

La resiliència és determinada, en l' assaig de resiliència , colpejant una proveta en forma de barra amb una massa pendular i imprimint cada cop més força a la massa fins a aconseguir el trencament de la proveta El treball, expressat en quilogràmetres, necessari per a trencar la proveta dividit per la seva secció, expressada en centímetres quadrats, és la resiliència del material de la proveta

Usualment és fixat un límit aproximat d’un 5% d’allargament per a diferenciar els materials dúctils dels fràgils, en funció de si el material es deforma o es trenca en aquest moment En un assaig de materials, la ductilitat és determinada en funció de la disminució de secció i de l’allargament de la proveta en el moment de produir-se el trencament