Resultats de la cerca

L’estrena de la seva obra Look Back in Anger 1956, que presentava una nova classe social en escena i la crítica de l’ordre establert, donà renom al grup dels “angry young men”, al qual pertanyia Osborne Seguiren la mateixa tònica The Entertainer 1957 i Epitaph for John Dillon 1958 En l’intent de trobar noves formes escèniques, tractà temes més ambiciosos com Luther 1961, drama històric d’investigació psicològica, i cercà la creació d’un llenguatge teatral nou en A Patriot for Me 1965 i Inadmissible Evidence 1965 Altres obres seves foren West of Suez 1971, A Sense of Detachment 1973, Jill and…

Malgrat haver-se iniciat amb l’obra de tipus cortesà The Araygnement of Paris ‘El judici de París’, 1580, aportà una nova visió a l’escena en el regnat d’Elisabet I Fou poeta àgil i tingué un concepte clar de la literatura com a art, encara que les seves obres no arribin a crear una veritable peça dramàtica, com a Edward I 1593, The Battle of Alcazar ‘La batalla de l’alcàsser’, 1594 o, en la més coneguda, The Old Wives’ Tale ‘El conte de velles’, 1595

D’origen jueu, fou obligat a abjurar públicament el judaisme i executat per la inquisició El 1733 estrenà la seva primera obra Vida do Grande DQuixote de la Mancha e do gordo Sancho Pança Inspirant-se en les farses de Gil Vicente, conreà un teatre satíric de caràcter popular La seva obra cabdal, As Guerras do Alecrim e da Mangerona , fou estrenada el 1737

El seu nom veritable és el d’António Martinho do Rosário Els seus personatges, de passions instintives i amb una violenta càrrega de simbologia sexual, expressen una simbiosi home-natura amb un sentit existencial característicament portuguès Són notables A Promessa 1957, António Marinheiro 1960, O Pecado de João Agonia 1961, Os Anjos e o Sangue 1961, Irmã Natividade 1961, Anunciação 1962 i Português, escritor, quarenta anos de idade 1974, que constituí el gran èxit teatral portuguès del període revolucionari Escriví també poesia Romances do Mar 1955 i Os Olhos da Víbora 1957

Escriví “moralitats”, allegories i farses de costums, de temes bíblics i de to satíric relacionat amb el corrent erasmista del moment La seva variada producció 38 peces fou publicada sota el títol de Recopilación en metro 1554, de la qual es destaquen les Farsas del Santísimo Sacramento i la Farsa de la Muerte

Collaborador de L’Humanité i L’Internationale , fou després secretari general del teatre de l’Atelier Debutà en l’escena amb obres de línia surrealista Le casseur d’assiettes 1923, Tour à terre 1925, etc A partir del 1936 oferí el millor de la seva producció, com Un homme comme les autres 1936, La terre est ronde 1938, Les nuits de la colère 1946, Le miroir 1956, La rue noire 1967 i altres Publicà dos reculls de memòries C'était écrit 1974 i Les amours 1976 Fou membre de l’Académie Goncourt 1949-83 i president de la Societat de Dramaturgs Francesos des del 1965

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…

Estudiant a Osuna i soldat a Itàlia, fou després advocat a Madrid És un dels millors deixebles de Lope de Vega, amb una tècnica perfecta i uns recursos dramàtics de primer ordre També, com el seu mestre, donà una gran importància a la poesia popular, que intercalà en les seves peces De les seves obres cal destacar Reinar después de morir , que recull la llegenda d’Inés de Castro, La luna de la sierra , La serrana de la Vera , etc Escriví també la novella satírica, amb trets costumistes i picarescs, El diablo cojuelo 1641, a la manera de Los sueños de Quevedo i, com ell, amb un llenguatge…

Les seves tragèdies Porcie 1568, Hippolyte 1573, Cornélie 1574, Marc Antoine 1578, La Troade 1579, Antigone 1580 i Sédécie ou Les Juives 1583 es basen en models clàssics Bradamante 1582 obre la tradició de la tragi-comèdia a Europa