Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Franz Xaver Gerl
Música
Baix i compositor austríac.
El 1787 ingressà a la companyia d’Emanuel Schikaneder, on es convertí en un dels baixos més cotitzats, especialment entre els anys 1789 i 1793, que actuà al Freihaus-Theater auf der Wieden de Viena Casat amb la soprano Barbara Reisinger 1770-1806, a partir del 1802 formà part del teatre de la cort de Mannheim Durant la seva estada a Viena feu amistat amb Wolfgang Amadeus Mozart i interpretà diversos personatges de les seves òperes, com el de Fígaro, el de Don Giovanni i el de Sarastro, de La flauta màgica Gerl és autor de singspiele , la majoria ara perduts, que foren molt apreciats al seu…
Thea Musgrave
Música
Compositora i directora d’orquestra escocesa.
Estudià a la Universitat d’Edimburg i al Conservatori de París, on fou deixebla de N Boulanger El 1970 esdevingué professora a la Universitat de Califòrnia de Santa Barbara La seva producció ha evolucionat des d’un llenguatge diatònic fins al serialisme, amb una gran varietat de gèneres, encara que des del 1966 hi predominen les obres instrumentals Els seus concerts per a trompa 1971 i viola 1973 destacaren en el panorama musical d’aquell moment Ha demostrat un interès creixent per les obres dramàtiques amb la composició d’òperes com A Christmas Carol 1979, a la qual incorporà nadales,…
Joan Gascó

Joan Gascó
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Establert a Vic cap al 1502 Autor del retaule de Sant Joan de Fàbregues ~1503 —encara medievalitzant—, dels de Sant Joan del Galí 1507, Vilamirosa 1508 i Sant Romà de Sau 1509 Evolucionà cap a l’estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor 1513-16 i el bancal de Sant Joan de les Abadesses 1515 Pintà també la taula de Santa Bàrbara 1516, Museu Episcopal de Vic, el calvari de Pruit 1521, la porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic 1525 i el retaule de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic 1525 Hom li atribueix els profetes del retaule de…
Segimon II August I de Polònia
Història
Rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-72).
Fill i successor de Segimon I El 1561, davant els atacs moscovites, els cavallers Portaespases li cediren Livònia i la sobirania nominal de Curlàndia, regions cobejades per russos i suecs Per defensar-se millor de les escomeses del tsar Ivan IV, que ja havia conquerit Polotsk i una part de Livònia, fou enfortida la confederació lituanopolonesa el 1569, per la unió de Lublín, Lituània i Polònia, fins aleshores unides solament per la persona del sobirà comú, es fongueren en un sol estat Esperit tolerant, Segimon II es casà amb la princesa Barbara Radziwiłł, calvinista, i autoritzà la difusió de…
Joan Mariner
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressat a l’orde, el 1760 professà, a Reus Destinat a les missions d’Amèrica, arribà al Collegi de Missions de San Fernando Mèxic, el 1785 El mateix any fou enviat a l’Alta Califòrnia, on era oficiant a les missions de Santa Clara, San Carlos i San Juan Capistrano Més tard anà a la missió de San Diego, on treballà, des de 1785 fins el 1800 Durant el mateix període, també anà a la missió de Santa Bárbara 1797 i tornà a la missió de San Juan Capistrano 1789 Cal esmentar també, el 1785, la seva participació com a cronista en l’expedició que sortí de San Diego cap a San Juan Capistrano, cercant…
Alfredo Pareja Díezcanseco
Literatura
Novel·lista i assagista equatorià.
Formà part de l’anomenat “grupo de Guayaquil”, i les seves novelles reflecteixen vigorosament la societat del seu país des d’una tendència realista i una postura crítica El muelle 1933, Baldomera 1938, Hombres sin tiempo 1941, La advertencia 1956, Los poderes omnímodos 1964, Las pequeñas estatuas 1970, La Manticora 1974 i El entenao 1991, etc Escriví també diversos llibres sobre la història del seu país Historia del Ecuador , 1954 El Ecuador de Eloy Alfaro , 1966 Las instituciones y la administración en la Real Audiencia de Quito , 1975, les biografies La hoguera bárbara - Vida de Eloy…
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
Oix
Oix
© Fototeca.cat
Poble
Poble (413 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), amb un percentage alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix , que fou bastit al s XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà Fou dels Barutell fins al començament del s XIX, que passà als Sants Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de…
Nit de Cultura de l’OCB
L’Obra Cultural Balear celebra la 31 Nit de Cultura, en la qual es concedeixen els premis 31 de desembre Per tercer any consecutiu l’entitat reivindica la llibertat de Jordi Cuixart, esmentada en el discurs del president Josep de Luis Els premis es concedeixen a Joan Francesc López Casasnovas i Bernat Joan premi Josep Maria Llompart, al Film Club premi Emili Darder, al Circ Bover premi Bartomeu Oliver, a Bàrbara Sagrera Antich premi Miquel dels Sants Oliver, a Pere Pascual premi Gabriel Alomar, a Clara Fiol premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a Gori Negre premi Aina Moll i a l’…
Carol Greider

Carol Greider
© Johns Hopkins Institute
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Es graduà en biologia a la Universitat de Califòrnia Santa Barbara l’any 1983, i el 1987 es doctorà a Berkeley, on tingué com a directora de tesi Elizabeth Helen Blackburn , i amb la qual codescobrí la telomerasa i el paper essencial en el desenvolupament de les cèllules canceroses De 1988 a 1997 dugué a terme recerca al Cold Spring Harbor Laboratory, i des d’aquest any és professora i investigadora en biologia molecular i genètica i oncologia a la Johns Hopkins University School of Medicine Ha rebut, entre d’altres, el Gairdner Foundation Award 1998, l’Albert Lasker Award for Basic Medical…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina