Resultats de la cerca
Es mostren 5504 resultats
recíproc | recíproca
Matemàtiques
Donada una correspondència (G,A,B), dit de la correspondència (G-1,B,A).
tiamina
Bioquímica
Compost heterocíclic constituent del complex vitamínic B, conegut també com a vitamina B1
.
És un factor essencial del creixement i un antineurític, i la seva manca ocasiona el beri-beri en l’home És àmpliament difós en la natura i ocorre en la pellofa de l’arròs, en el llevat i en els ous, i hom el troba en les cèllules vives en forma de pirofosfat Es presenta com una sal cristallina soluble en aigua i poc soluble en els solvents orgànics, que es fon a 234°C És una vitamina termolàbil que hom obté de les seves fonts naturals Intervé, en forma de coenzim, en el metabolisme dels hidrats de carboni, especialment en la descarboxilació dels α-cetoàcids És emprat en medicina com a…
reticle modular
Matemàtiques
Reticle (R, ∧, ∨) tal que si a<c aleshores a ∨(b ∧c) = (a ∨b) ∧c.
producte escalar de dos vectors
Matemàtiques
Donats dos vectors a i b, nombre real a·b definit com el producte dels mòduls de a i b pel cosinus de l’angle que determinen: a·b = |a| |b| cos (a,b)
.
carborà
Química
Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà B 1 0
C 2
H 1 2
, en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica.
En aquesta estructura, l’isòmer orto- o carborà normal, el més ben conegut de tots tres, conté els àtoms de carboni en les posicions 1, 2 l’isòmer meta - o neocarborà, en les posicions 1,7 i l’isòmer para -, en les 1,12 Els dos darrers són obtinguts per rearranjament tèrmic del primer, el qual és preparat per reacció directa del decaborà B 1 0 H 1 4 amb acetilè en presència de sulfur dietílic El nucli d’aquests carborans és extremadament estable resisteix l’atac dels àcids, dels àlcalis i dels oxidants, i dóna només reaccions de substitució d’àtoms d’hidrogen en l’atac amb clor…
regla de falsa posició
Matemàtiques
Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual, consistent a utilizar la fórmula (escrita en la notació actual) on x1 i x2 són nombres tals que .
La regla, doncs, era aplicada determinant dos nombres x 1 , x 2 tals que a x 1 i a x 2 superessin b i determinant a continuació les diferències d 1 i d 2 abans de determinar x Aquesta regla, que fou introduïda a Europa pels àrabs, probablement procedia de la Xina
llei de Curie
Física
En les substàncies paramgnètiques, estudiades en el domini clàssic de les temperatures ordinàries, relació de proporcionalitat entre la imantació de la substància M i la inducció magnètica B del camp magnètic aplicat.
S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància
llei de Curie
En les substàncies paramgnètiques, estudiades en el domini clàssic de les temperatures ordinàries, relació de proporcionalitat entre la imantació de la substància M i la inducció magnètica B del camp magnètic aplicat.
S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància
valoració
Matemàtiques
Aplicació f d’un reticle (R, ∨, ∧) en el conjunt de nombres reals tal que f(A ∨B) + f(A ∧B) = f(A) + f(B).
Les probabilitats, les longituds, les àrees, els volums, etc, són exemples usuals de valoracions
fórmula de Breit-Wigner
Física
Fórmula que expressa la secció eficaç de la captura radiativa d’una partícula A (p ex, un neutró) per un nucli B, quan l’energia E de la partícula incident A és molt propera a un nivell excitat.
energia de ressonància E 0 del nucli compost A + B σ E = c E — E 0 2 + γ 2 /4 - 1 , essent c una constant que depèn de les característiques de la collisió i γ l’amplada total del nivell excitat E 0 , la qual és relacionada amb la vida mitjana τ d’aquest nivell pel principi d'incertesa tg = ħ