Resultats de la cerca

Documentat des del 1406 Autor d’una creu per a Granollers 1406 El 1408 els consellers de Barcelona li encarregaren una vaixella d’argent, destinada al rei Martí de Sicília en jurar com a primogènit de Catalunya-Aragó, i les maces esmaltades dels veguers Féu l’urna d’argent per al bust de Sant Sever de la seu de València 1477 i una joia d’or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona 1418 Tingué per deixeble o soci l’argenter Bernat Llopard El 1416 formava part del Consell de Cent barceloní El seu fill Marc Canyes , argenter, és autor del reliquiari de…

El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta antiga…

Estudià arquitectura i música Inicià els estudis de cant amb Ana Millitch i amplià la seva formació a París L’any 1942 intervingué en La bohème al Gran Teatre del Liceu, al costat del tenor G Lauri-Volpi Posteriorment es presentà, amb èxit, a Venècia, Trieste, Nàpols i París, entre altres ciutats Fou un destacat intèrpret de R Wagner, però també fou molt aplaudit en obres com Boris Godunov , Rigoletto , Madama Butterfly o Les noces de Fígaro , òpera que cantà amb Victòria dels Àngels al Liceu el 1945 El 1961 estrenà Atlántida , de M de Falla, amb direcció d’E Toldrà i el mateix any cantà al…

Vida S’introduí en el món del cinema el 1925 a través de la Hispano Foxfilm, des d’on passà a la Paramount 1927, que el designà gerent del cine Coliseum 1929-35, que era gestionat per aquesta empresa Fou substituït per Gaspar Petit i Poll, tota una institució en l’àmbit barceloní de l’exhibició Després reingressà al Departament de Distribució de la companyia El 1942 deixà la Paramount i creà –amb dos empleats més de la casa, Salvador Vidal i Batet i Jaume Gallart i Català– la distribuïdora que portà, com a distintiu, les seves inicials CB Films Es constituí el 1943 i entre el…

Símbol de la modernització organitzativa que el lerrouxisme impulsava entre els republicans, s’inspirà en el model de la Maison du Peuple socialista de Brusselles i aviat fou denominada també Casa del Pueblo, establerta la seva ubicació definitiva al carrer d’Aragó, al xamfrà amb Casanova “Cuartel y baluarte, cátedra y templo” és a dir, principal seu política del partit local i, al mateix temps, centre de prestació de serveis i espai de lleure i cultura per als seus més de 3000 socis, la Fraternidad-Casa del Pueblo fou fins els anys 1911-1912 la matriu i la joia de l’organització del…

Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han…

L’empresa fou creada el 1886 per tal de dedicar-se a la fabricació de colorants L’any 1938 es constituí societat anònima i estengué les seves activitats als productes farmacèutics, alimentaris i agroquímics El 1967 adquirí el control de Wander i entrà en el món de la dietètica L’any 1985 els seus ingressos foren de 3 435 milions de dòlars i ocupava 40 166 treballadors És present a l’Estat espanyol a través de Sandoz SAE, establerta a Barcelona el 1924, amb centres de producció al Prat de Llobregat, Castellbisbal i al barri barceloní de SarriàEn l’assemblea general anual celebrada…

El 1749 ingressà al monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès Bisbe d’Eivissa 1788-94, hi creà un seminari i tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica 1794, establí una indústria primària telers, fabricació de sabó, etc i afavorí el poblament a les parròquies de Santa Eulària del Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear Ocupà la seu de Barcelona 1794-97 Féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la…

Del 1929 al 1934 jugà amb el FC Barcelona, procedent de l’Osasuna 1925-29, on assolí la internacionalitat Amb l’equip barceloní jugà preferentment d’interior dret, disputà 188 partits i marcà 104 gols Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Després jugà al València 1934-41, amb un breu pas per l’Espanyol durant la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Copa el 1941 amb els valencianistes Fou 12 vegades internacional i marcà 5 gols Amb la selecció catalana jugà sis partits i marcà 2 gols En retirar-se fou entrenador durant un temps i es dedicà a la pilota…

Tanmateix, s’inspirà en el ralet barceloní, i fou encunyada a Barcelona, del 1707 al 1714, pel rei arxiduc Carles III, destinada a l’equipament de l’exèrcit i altres despeses de la guerra contra Felip V de Castella Contenia part de l’argent procedent de la gran massa de moneda anglesa, italiana i, sobretot, portuguesa, procedent del pagament de les tropes dels aliats Aquesta emissió feta des de Barcelona, però dins la tradició monetària castellana, confirma la pretensió de Carles III sobre el conjunt dels estats hispànics i l’extensió a tots ells del sistema de doble moneda,…