Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
vareta
Música
Peça de fusta en forma de llistó encolada a l’interior de la taula harmònica en direcció no perpendicular a la de les cordes, amb la doble funció de reforçar-la i afavorir la transmissió d’algunes vibracions, millorant així l’equilibri del so de l’instrument.
El sistema de varetes desenvolupat pels guitarrers espanyols del segle XVIII evolucionà des dels models amb tres varetes convergents en direcció a la boca de F Sanguino i J Benedid fins a la disposició en forma d’estel d’A de Torres del 1854
mulassa

Mulassa de Barcelona
© MPG
Folklore
Entremès que consisteix en una figura de mula més o menys desfigurada (sovint amb el coll molt llarg), coberta de gualdrapes i portada per dos homes o més, que obria el pas, juntament amb el bou, de la processó de Corpus de Barcelona i d’altres poblacions catalanes.
Sembla que té l’origen en la mula del Naixement Tira coets i correcames per la boca És anomenada també mula guita o mula fera Ha persistit en les festivitats de nombroses localitats catalanes És un dels elements principals de la Patum de Berga
gentilhome
Història
Noble afectat al servei de la cort o d’un dignatari de primer ordre.
En aquest sentit hi havia el gentilhome de boca , adscrit a la taula del rei, el gentilhome de caça que assistia a les diversions venatòries, i el gentilhome de cambra , que l’ajudava en la cambra i portava com a distintiu una clau d’or
Conte d’amor
Poema anònim català dels segles XIV-XV escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.
El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneixi les belleses i les virtuts de la seva enamorada D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians
Els pentastòmids
Característiques del grup Cefalotòrax de la nimfa infestant d’un pentastòmid Porocephalus crotali vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 80 en el qual poden distingir-se els quatre ganxos prominents que envolten la boca J Riley, AA Banaja i JL James Els pentastòmids constitueixen una agrupació sistemàtica d’unes 90 espècies paràsites, de característiques homogènies però encara poc conegudes Tenen el cos allargat, vermiforme i generalment anellat, cobert d’una cutícula quitinosa prima i sense curtir la boca és xucladora i voltada de dos parells de ganxos A…
llançagranades
Militar
Arma o dispositiu que serveix per a llançar granades, ja sia anticarros o contra persones.
En la seva forma d’arma, consisteix en un tub que, recolzat sobre l’espatlla, dispara un projectil coet Existeixen també llançagranades automàtics incorporats als helicòpters d’atac En la forma de dispositiu, és constituït per un petit llançador acoblat a la boca d’un fusell
Sant Pere Màrtir
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), a l’W del nucli urbà, als vessants nord-orientals del Montolivet.
Ha sorgit modernament com a zona d’expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l’antic cràter També ha estat creada la parròquia de SantPere Màrtir
alicates

Diversos tipus d’alicates: 1 de tall oblic; 2 ajustables; 3 de puntes; 4 universals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument format per dues peces metàl·liques articulades simètricament mitjançant un passador que serveix per a subjectar, torçar o tallar filferros, cables, reblons, etc.
El passador separa la part de l’eina més allargada, a propòsit per a agafar-la i manejar-la, de la boca, que pot tenir formes molt diverses, i que és la que principalment fa les funcions a què són destinats els diferents tipus d’alicates
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
refredat
Patologia humana
Afecció catarral de les vies respiratòries altes, de natura vírica, bacteriana o al·lèrgica, afavorida per efecte del fred o de la humitat.
Afecta una o més mucoses i es caracteritza especialment per la fluxió o destillació que ataca el nas, la boca o el pit Produeix una hipertèrmia moderada, esgarrifances i un malestar general Quan és de natura vírica, en la majoria dels casos és causat per un rinovirus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina