Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Esquinç
Patologia humana
Definició L’ esquinç consisteix en la ruptura, la desinserció o l’esquinçament dels lligaments articulars o la càpsula sinovial que cobreix l’articulació Causes L’esquinç és degut a una distensió excessiva dels lligaments i les altres estructures que mantenen estable l’articulació L’origen de l’esquinç pot ésser un moviment molt sobtat o un traumatisme, com és el cas d’una caiguda o una ensopegada, que força l’articulació a un moviment que no és capaç d’efectuar Segons el grau de la distensió, pot tenir lloc un esquinç d’algunes fibres dels elements de contenció articular, un…
Vies motores
Fisiologia humana
El sistema nerviós central controla les contraccions musculars responsables del moviment i el manteniment de la postura Els mecanismes que controlen el moviment són complexos i hi intervenen diverses estructures del sistema nerviós L’escorça cerebral controla les contraccions musculars que causen moviments voluntaris Les neurones de l’escorça cerebral que originen els impulsos motors voluntaris es localitzen a la circumvolució frontal ascendent Els moviments de cada part del cos són controlats per les neurones d’una zona determinada d’aquesta àrea de l’escorça cerebral Així, les diferents…
Anatomia de l’orella
Anatomia humana
Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…
sarracènia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies carnívores, de la família de les sarraceniàcies, de fulles transformades en ascidis, de flors solitàries pentàmeres i de fruits en càpsula loculicida.
Són pròpies de la costa oriental de l’Amèrica del Nord
gutíferes
Botànica
Família de gutiferals constituïda per plantes llenyoses o sufruticoses de fulles oposades, de flors actinomorfes i generalment hermafrodites i de fruits en càpsula, drupa o baia.
Gutíferes més destacades Calophyllum antillanum galba Calophyllum calaba calambuc Garcinia mangostana mangustaner Hypericum sp hipèric , pericó, pericó groc Hypericum andresaemum orval Hypericum balearicum estepa joana Hypericum ericoides hipèric pinzell, pinzell Hypericum perforatum herba foradada , pericó foradat, tresflorina Mammea americana mamei
enoteràcies
Botànica
Família de l’ordre de les mirtals que comprèn plantes herbàcies perennes de fulles simples, flors hermafrodites actinomorfes i tetràmeres i fruits generalment en càpsula loculicida.
Enoteràcies més destacades Epilobium sp epilobi Epilobium hirsutum matajaia Fuchsia hybrida fúcsia Ludwigia sp ludwígia
escil·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, amb inflorescències racemoses de flors estrellades i generalment blavoses, i amb fruits en càpsula loculicida.
Moltes de les seves espècies són plantes d’ornament, d’interès en jardineria
embolcall
Biologia
Conjunt d’estructures que envolten la cèl·lula (amb inclusió de la càpsula, si n’hi ha), la paret cel·lular i la membrana citoplasmàtica, considerades com a conjunt.
oxalidàcies
Botànica
Família de gruïnals constituïda per plantes herbàcies o rarament llenyoses, de fulles alternes, generalment compostes, de flors hermafrodites, hipògines, pentàmeres i actinomorfes, i de fruits en càpsula.
Consta d’unes 900 espècies, pròpies de les regions calentes i temperades Oxalidàcies més destacades Averrhoa carambola caramboler Oxalis cernua flor d'avellana , avellaneta Oxalis corniculata pa de cucut , agreta, lújula Oxalis acetoselle pa de cucut de bosc
maleïda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les linàcies, de 5 a 40 cm d’alçària, de fulles linears, de flors blanques i de fruits en càpsula.
Creix en terrenys calcaris secs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina