Resultats de la cerca
Es mostren 966 resultats
Charlotte Rampling

Charlotte Rampling (2009)
© Nicolas Genin
Cinematografia
Actriu anglesa.
Filla d’un campió olímpic de mig fons i alt comandament de l’OTAN, s’educà en escoles exclusives a França i Anglaterra Mentre feia de model fou contractada per Richard Lester per a actuar a The Knack 1965, inici de la seva carrera cinematogràfica, en la qual ha interpretat sovint personalitats torturades Aconseguí un gran ressò amb les actuacions a La caduta degli dei 1969, de Luchino Visconti, i, sobretot, a Portiere di notte 1974, de Liliana Cavani, on interpretava una supervivent d’un camp de concentració nazi que coincideix amb el seu antic guardià Posteriorment ha actuat, entre moltes…
Dover
Ciutat
Ciutat del comtat de Kent, a Anglaterra, Gran Bretanya.
Port a l’estret del seu nom Juli Cèsar la convertí en la principal base de penetració romana a Britània 55-54 aC Guillem I la fortificà, i el 1217 la flota dels Cinc Ports derrotà els francesos des de Dover El 1670 hi foren signats dos tractats entre Carles II i Lluís XIV de França Durant la Primera Guerra Mundial fou una de les principals bases navals britàniques, i sofrí forts bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial
Marius Monnikendam
Música
Compositor, crític i professor holandès.
Format al Conservatori d’Amsterdam amb De Pauw piano i orgue i S Dresden composició, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V d’Indy i L Aubert De retorn al seu país natal, impartí classes al Conservatori de Rotterdam i desenvolupà una important labor com a crític musical Immers en una estilística força tradicional, compongué música sacra que denota una forta influència de César Franck És autor d’importants llibres sobre I Stravinsky i C Franck
Diego de Pesquera
Escultura
Escultor andalús, que mostra una clara influència italiana.
A Granada féu els relleus de la portada de la sala capitular de la catedral, el grup de Santa Anna, la Mare de Déu i l’Infant, també a la catedral, i part del Retablo de Ojijares Metropolitan Museum, Nova York A Sevilla intervingué en els relleus de l’avantsala capitular de la catedral, i és autor també del Juli Cèsar i l' Hèracles de l’Alameda, i del disseny de la Fuente de Mercurio de l’Alcázar
Vespasià Gonzaga de Guastalla
Història
Noble.
Fill del duc Cèsar II de Guastalla i d’Isabel Orsini Pretengué la successió als ducats de Guastalla, Luzzara i Reggiolo i se n'intitulà duc Casat amb María Inés Manrique de Lara, comtessa de Paredes de Nava, passà al servei de Castella i fou lloctinent de València 1669-75 Durant el seu mandat hagué de prendre disposicions contra els residents francesos al País Valencià, en iniciar-se, amb la guerra de Devolució, la invasió del Principat
Virgilio Barco Vargas
Política
Polític colombià.
Format a la Universitat Nacional de Bogotà i a la de Boston, exercí entre d’altres els càrrecs de ministre de comunicacions, d’obres públiques i d’agricultura, i d’ambaixador a la Gran Bretanya i als EUA Fou president de Colòmbia de 1986 a 1990, any en què les eleccions celebrades el 27 de maig l’obligaren a cedir el càrrec a César Gaviria D’aleshores ençà reprengué la representació del seu país en la Gran Bretanya
Frank Martin
Música
Compositor suís.
Deixeble de César Frank i de Maurice Ravel, escriví, a la primera època, Quatre sonnets 1922 amb text de Ronsard Vers el 1930 emprà el mètode dodecatònic, que intentà d’unir amb les relacions tonals Escriví també un concert per a piano i orquestra 1934, una simfonia concertant 1945 i un concert per a violí i orquestra 1951 En la seva època de maduresa fusionà l’harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l’escola de Viena
Juan Larrea
Literatura
Poeta basc en castellà.
Relacionat amb la Generació del 27, s’installà a París, on participà en els moviments d’avantguarda Publicà bona part de la seva obra en francès posteriorment traduïda al castellà Versión celeste , 1970 De la seva estada a Nova York és fruit The Vision of Guernika 1947, sobre Picasso El 1967 s’establí a l’Argentina Entre altres obres cal citar César Vallejo o Hispanoamérica en la cruz de su razón 1958 i Ángulo de visión 1979
ducat de Bivona
Història
Títol concedit el 1554 a Pedro de Luna-Peralta y Salviati, comte de Caltabellotta, vicari general de Sicília, senyor de Bivona (Sicília).
El títol passà als Montcada pel matrimoni de la tercera duquessa Luisa de Luna-Peralta y de Vega morta el 1619 amb Cèsar de Montcada i Pignatelli, príncep de Paternò I per l’enllaç 1685 de la duquessa Caterina de Montcada i Fajardo amb José-Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo, passà als Álvarez de Toledo, i posteriorment als Falcó, ducs de Fernán-Núñez Des del 1665 li és annexa la grandesa d’Espanya
Sext Pompeu Magne
Història
Política
Polític romà.
Fill de Gneu Pompeu Magne, prometé de venjar-ne l’assassinat, que presencià a l’Egipte, motiu que li valgué el nom de pius A la mort de Cèsar, fou nomenat praefectus classis et orae maritimae Proscrit pel segon triumvirat, ocupà Sicília, Sardenya i Còrsega amb l’ajut dels pirates Obtingué llavors el favor d’Antoni, el qual, temorós del seu poder creixent, l’abandonà davant Octavi Derrotat per Agripa, fugí a l’Àsia, on morí assassinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina