Resultats de la cerca

Fill de Josep Vicent Ortí i Major Doctor en teologia 1716, canonge de la seu de València, ordenat de sacerdot el 1719, qualificador del Sant Ofici 1725, rector de la Universitat 1728-31 Durant el seu rectorat s’oposà als jesuïtes, que pretenien de monopolitzar les aules de gramàtica, i publicà unes interessants Memorias históricas de la universidad de Valencia Madrid 1730

Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona

Les seves possessions als comtats de Besalú i de Girona, que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona 947 que el 957 capitanejà la rebellió que bandejà el comte Guifré de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia

Fou canonge de la collegiata de Ponts i de la seu de Vic 1823 El 1808, durant la guerra del Francès, organitzà un cos militar anomenat La Croada, format exclusivament per religioses i eclesiàstics Publicà Respuesta familiar a las erradas máximas del cura de Porriños sobre el tribunal de la inquisición 1814 i Consideraciones sobre la naturaleza del gobierno constitucional 1827

Fill de Gilabert III i de Saurina Canonge de la catedral de Barcelona, oferí a Jaume I 1228 la seva participació en la conquesta de Mallorca Elegit bisbe de Barcelona el 1241, en diferí l’acceptació fins el 1243, per tal d’ingressar a l’orde dominicà Essent bisbe, celebrà sínodes diocesans 1243, 1244, 1245 i en féu publicar les constitucions

Ordenat de sacerdot 1809, fou canonge de la catedral 1815, secretari del capítol i exercí de vicari capitular 1837-48, malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització 1836-51 Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret

Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Pou a Roma El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni 1593-1600 Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique el 1602, que subsistí fins al s XIX

Fou membre de la capella del duc de Bedford i canonge de la catedral d’Hereford Conegué diverses escoles musicals europees, i fou influït especialment per l' ars nova francesa segons Tinctoris, la seva obra fusionà elements d’aquesta ars nova i del discant anglès Deixà dues misses isorítmiques, motets, etc El 1953 Manfred Bukofzer en publicà l’obra completa

Fou canonge a Rodés Poeta una mica fred, mantingué els temes tradicionals del trobar a l’època turbulenta de les croades En són conservades setze cançons, un planh sobre la mort d’Uc Brunenc, un poema didàctic sobre les virtuts cardinals i un tractat de falconeria, Dels ausèls caçadors , d’uns 4 000 versos Les seves poesies foren publicades el 1933

Fou diputat pel capítol de Vic per a tramitar des de Roma la deposició del bisbe Guillem de Tavertet, la qual cosa obtingué el 1233