Resultats de la cerca

Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica  1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica  fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de…

Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, del Club d’Esgrima La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, es proclamà campió de Catalunya d’espasa individual 1971 Mestre d’armes dels clubs La Salle Bonanova i SAM, tingué deixebles com Cèsar Gonzàlez Llorens, Xavier Iglesias i Joan Josep Cucala El 1978 fou un dels socis fundadors de l’Academia Española de Maestros de Armas És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre, i d’esgrima en cadira de rodes Ha estat president de l’International Wheelchair Fencing Committee, secretari general…

Nascuda l’any 1964 amb el nom d’ Apuntes del Centro Juvenil de Medicina Deportiva , passà a denominar-se Apuntes de Medicina Deportiva i el 1982 canvià el nom per Apunts d’Educació Física i Medicina Esportiva Aquesta nova edició, publicada amb la collaboració de l’INEFC, incloïa temàtica d’educació física i es publicava en format bilingüe català i castellà El 1985 la collaboració amb l’INEFC s’interrompé i s’escindí en Apunts Educació Física i Esports i Apunts Medicina de l’Esport , i fou publicada amb un format trilingüe català, castellà i anglès Propietat del Consell Català de…

Els àrabs l’ocuparen el 711, i el 1236 Ferran III de Castella la conquerí Abderraman I 731-Còrdova 788, primer emir independent de l’Àndalus, i els seus successors convertiren Còrdova en un centre cultural important La ciutat tenia una madrassa, centre d’ensenyament religiós dels països islàmics, on la música formava part dels estudis Entre els músics de la cort destacà Ziryab segle IX, provinent de Bagdad i que portà a la cort les influències orientals Ferran III reconvertí la mesquita en catedral, i en la seva organització, des del principi, es concedí molta importància a la música L’època…

Fill d’un immigrant català, estudià medicina a la Universidad Central de Venezuela, on es doctorà l’any 1838 Dedicat a l’estudi i al guariment de la  lepra , el 1943 entrà a dirigir la Leprosería de Cabo Blanco El 1944 s’incorporà a l’Hospital Vargas de Caracas El 1950 fou nomenat cap del servei de dermatologia d’aquest mateix hospital, i el 1946, director dels serveis antileprosos pel govern del seu país, als quals donà un gran impuls Fundador de l’Instituto Nacional de Dermatología 1972, que el 1984 passà a denominar-se Instituto Nacional de Biomedicina, fou membre destacat d’organitzacions…

Encara molt jove, s’exilià a Mèxic amb la seva família el 1940 Es formà artísticament a l’Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic, DF Feu també estudis de gravat a Califòrnia, als EUA, i, a Barcelona, sobre la tècnica del tapís, on tingué de professor Grau-Garriga Tingué una brillant carrera d’exposicions —pintura, gravat, ceràmica, tapissos, etc— per Amèrica San Diego, Mèxic, Los Angeles, etc i Europa Fou coordinadora del Centro de Arte Moderno de Guadalajara 1973-76, estat mexicà de Jalisco Entre les seves obres, cal esmentar Homenaje a Lázaro Cárdenas Jiquilpan, Michoacán, 1979 o el…

El 1942 emigrà a Amèrica amb els seus pares i s’establí a Mèxic Hi començà els estudis de medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1946-1952, on es llicencià, i també estudià administració d’hospitals a l’escola de postgraduats de la mateixa universitat 1963 Després es traslladà als Estats Units per ampliar coneixements, on fou metge resident en administració d’hospitals de la Universitat de Chicago Més tard, també fou metge resident a l’Instituto Nacional de Cardiología de México 1958-60 Dedicat també a la docència, fou, des del 1965, professor a l’Asociación Mexicana de…

Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a colleccions públiques i privades de Banyoles Concorregué a la Mostra d’Art Nou MAN de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona 1970 Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap de Creus, Benidorm i Barcelona, unes experiències que el 1973…

Estudià a l’Institut del Teatre 1992-94 i a la prestigiosa escola PARTS Performing Arts Research and Training Studios, 1994-96 Fou ballarí de la companyia belga Rosas, de la ballarina i coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker 1997-2000 i el 2001 fundà la Robert Olivan Enclave Dance Company, actualment coneguda amb el nom de  Roberto Olivan Performing Arts ROPA , primer amb seu a Bèlgica i, des del 2016, a L’Obrador - Espai de Creació Deltebre, Baix Ebre En destaquen, entre d’altres, les coreografies de  De farra 2003, Le vertige du papillon 2003, HomeLand 2006, El quiosco de las almas perdidas…

Fundada el 1985 i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller, les seves aportacions més significatives han estat Nofres 1987 i Sols a soles 1988, a les quals seguiren Al borde, A tu vera 1989, Qué pasó con las Magdalenas 1990, Naranjas et cîtrons 1991, Aquí no hi ha cap àngel, Estem divinament 1992, Mentides de debò 1993, Cuartel de invierno i Retratos en la memoria amb el Centro Andaluz de Danza, Entresuelo Primera 1994 i Diwano 1995, totes dues amb la Compañía Nacional de Danza, Duérmete ya i Romy & Julie 1996 Dirigida per Ramon Oller, els seus últims espectacles…