Resultats de la cerca

Estudià música a Dresden amb el seu cosí Heinrich Schütz i més tard lleis a la Universitat de Leipzig Cap al 1630 obtingué un lloc com a organista a Königsberg Del 1638 al 1650 publicà vuit colleccions d’àries, amb un total de 170 composicions sacres i profanes Aquestes obres, la majoria per a veu solista i acompanyament de baix continu, són una bona mostra de l’estil de l’autor Es tracta de peces molt senzilles, sillàbiques i d’estructura estròfica, encara que de vegades s’hi amaguen procediments contrapuntístics o formals més complexos - MBT -

Estudià història de l’art a l’Institut de Leningrad i ensenyà als conservatoris de Leningrad i Moscou El 1958 es doctorà amb una edició crítica de les colleccions de cançons populars de M Balakirev Els seus estudis són una de les anàlisis més profundes i científiques de la música tradicional russa Feu nombroses expedicions per tot Rússia per recollir la música popular dels diferents pobles i regions Els seus enregistraments formen la base de l’arxiu fonogràfic que fundà i dirigí fins el 1944 També estudià la música de la població no eslava de Rússia i les cançons revolucionàries

A sis anys inicià la seva formació musical Posteriorment estudià enginyeria a la Universitat de Torí Fou editor de nombroses revistes, com "Quaderni della Rassegna musicale" i la "Rivista musicale italiana" també publicà diverses colleccions de música i diccionaris musicals Dirigí i administrà diferents societats i institucions musicals, entre d’altres el Teatre de Torí 1925-31, i fou secretari del I Maggio Musicale Fiorentino Del 1951 al 1969 fou crític musical de la revista "Tempo" Milà Orientà la seva recerca principalment vers la música contemporània i escriví el llibre Musicisti moderni…

La seva obra s’imprimí amb el títol Libro de música de cifras para vihuela intitulado el Parnasso Valladolid, 1576 Aquesta fou la darrera de totes les colleccions dedicades a la viola de mà que es publicaren a la Península Ibèrica durant el segle XVI Està formada per tres llibres El primer inclou diverses fantasies del mateix autor El segon està integrat per transcripcions de motets d’autors com Francisco Guerrero, Juan García de Basurto, Thomas Crécquillon o Jean Maillard En el tercer llibre hi ha arranjaments de cançons polifòniques profanes i villancicos , tant d’autors hispànics com d’…

Religiós camaldulès, ensenyà cant gregorià al collegi anglès de Roma Publicà diverses colleccions de música religiosa, entre les quals destaca la "Raccolta di musica sacra" 1841-46, composta de set volums i que recull bàsicament obres del segle XVI El seu ideal musical era l’obra de GP de Palestrina, tal com manifestà en Ristablimento del canto e della musica ecclesiastica 1843 Fou autor de molts assaigs sobre cant gregorià, entre els quals sobresurt el Saggio storico del canto gregoriano 1855, i esdevingué un dels protagonistes de la represa de l’estudi històric d’aquest repertori

S'inaugurà amb la facultat de filosofia i lletres inicialment a Sant Cugat del Vallès i la de medicina provisionalment a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona En l’ambient dels darrers anys de la dictadura franquista, la UAB significà una relativa liberalització, especialment en el camp de l’ensenyament en català El curs 2005-06 oferia un total de 92 titulacions Aquest any disposava de nou biblioteques, una cartoteca general, dos centres documentals i una hemeroteca general, amb un fons total de més de 869 000 volums i més de 46 000 colleccions de publicacions periòdiques

El 1897 la seva família es traslladà a Barcelona Encara infant fou aprenent de sastre El 1918 obrí la seva casa d’alta costura Es consagrà com a creador en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i obrí cases a Madrid i Sant Sebastià Presentà les seves colleccions sovint als EUA, on foren molt apreciades El 1976 la diputació de Barcelona li dedicà una exposició antològica Tancà la casa el 1978 Considerà el vestit com una escultura que cal fer sobre el cos directament Li eren característics els vestits brodats amb pedreria, i excellí en la creació de túniques drapejades

Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz Es formà a Llotja, a Barcelona, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia Exposà a París 1949 i diverses vegades a Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses colleccions del país i dels EUA Colúmbia, Boston, San Francisco i Filadèlfia El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada penetració…

Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres

Fou deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir, que influí en el seu colorit, en la seva primera època A partir del 1926, arran de la seva estada a París, canvià la seva concepció de l’art i s’inclinà cap a un realisme asèptic Els seus temes preferits eren les natures mortes i els paisatges Mantingué una declarada i constant oposició a l’art d’avantguarda Hi ha obres seves als museus d’art modern de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Buenos Aires i en un gran nombre de colleccions del país i estrangeres Publicà el llibre Durancamps 1973