Resultats de la cerca

Es graduà el 1933 a l’Escola de Música de Tòquio, on estudià violoncel Encara romangué tres anys més en aquest centre per cursar-hi composició i direcció L’any 1948, juntament amb altres músics, fundà l’Ensemble Chijin Kai, amb el qual es dedicà intensament a la música de cambra, gènere al qual Abe dedicà més atenció dins la seva carrera compositiva, marcada bàsicament per la tradició clàssica Fou, a més, professor al Collegi Municipal d’Arts de Kyoto i president, entre el 1960 i el 1963, de la Societat Japonesa per la Música Contemporània

Des del 1926 dirigí la Deutsche Grammophon-Gesellschaft, i entre el 1946 i el 1949 fou director del departament de música culta de l’emissora radiofònica Rot-Weiß-Rot A partir del 1950 publicà escrits polèmics contra la música contemporània, la qual cosa li causà greus perjudicis Compongué obres per a cor i orquestra i música de pellícules Entre els seus escrits cal esmentar Die unteilbare Musik 'La música indivisible', 1952, Uberwindung des Modernismus 'La superació del modernisme', 1954, Musik in der Zwangsjacke 'La música dins la camisa de força', 1958 i Schönberg und die…

A sis anys inicià la seva formació musical Posteriorment estudià enginyeria a la Universitat de Torí Fou editor de nombroses revistes, com "Quaderni della Rassegna musicale" i la "Rivista musicale italiana" també publicà diverses colleccions de música i diccionaris musicals Dirigí i administrà diferents societats i institucions musicals, entre d’altres el Teatre de Torí 1925-31, i fou secretari del I Maggio Musicale Fiorentino Del 1951 al 1969 fou crític musical de la revista "Tempo" Milà Orientà la seva recerca principalment vers la música contemporània i escriví el llibre…

Dirigida per S Torres Benet En foren redactors habituals Lluís Meléndez, que n’esdevingué redactor en cap, Juan Deportista , Crítias , Jacinto Miquelarena, Francesc Gibert, Josep M Tarruella, Spectactor, Speaker o Josep Anton Trabal Els reportatges gràfics eren de Gaspar i Claret o de Vidal i Sport, i Passarell en feia els dibuixos Donaren importància a la presentació i la informació gràfica i hi incorporaren la tècnica del rotogravat Tractà majoritàriament de futbol Pels continguts i l’acurada presentació estigué a l’altura de la premsa esportiva europea contemporània Se’n…

El CDMC dona suport als compositors espanyols mitjançant l’organització de concerts, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i periòdicament encarrega noves obres, que són estrenades al mateix Centre Des del 1987 és emplaçat al Centre d’Art Reina Sofia, on disposa d’un Laboratori d’Informàtica i Electrònica Musical LIEM-CDMC amb tot l’equipament necessari per a la producció musical Dirigit per Consuelo Díez, anualment organitza el Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant i participa en el Premi SGAE Joves Compositors i en el Concurs d’Obres Musicals per a Ràdio

Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment

Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec…

Després d’escriure unes quantes novelles, illustracions iròniques d’ambients anglosaxons Afternoon Men , 1931, es dedicà, a partir del 1936, a escriure articles per al Daily Telegraph i altres diaris El 1948 publicà la biografia John Aubrey and his Friends , i amb la novella A Question of Upbringing 1951 començà la seva sèrie The Music of Time , història social contemporània en dotze volums, entre els quals Hearing Secret Harmonies 1975 i A Dance to the Music of Time 1976 The Strangers all are Gone 1982 completa quatre volums d’autobiografia iniciada amb Infants of Spring 1976

Emigrà molt jove a l’Argentina, on es distingí com a periodista i narrador en castellà Poeta imaginista i avantguardista, publicà Romances galegos 1928, Poema en catro tempos 1931 i Cancioneiro 1956 La seva prosa, d’un llenguatge fluid i popular, ha representat una renovació en la novellística gallega contemporània Cal destacar-ne les novelles A esmorga 1959, Os biosbardos 1963 i Xente ao Lonxe 1970 i els reculls de peces teatrals Farsas pra títeres 1973 i Teatro pra xente 1974 En castellà ha publicat, entre d’altres, La catedral y el niño 1956 i Los miedos 1963

Estudià piano i posteriorment, amb Semet i amb Hignard, composició Una ardent vitalitat, que li valgué a vegades l’adjectiu de “truculent”, anima tota la seva música Tingué una gran influència damunt l’escola francesa contemporània Fou admirador d’Offenbach i de Wagner Escriví obres per a piano Pièces pittoresques, 1881, obres vocals Sommation irrespectueuse , 1880 Invitation au voyage , 1871 etc obres per a orquestra España , 1882 Habanera , 1885 i per a teatre L’Étoile 1877, d’influència wagneriana, L’Éducation manquée 1879, opereta, Gwendoline 1885, Le Roi malgré lui ,…