Resultats de la cerca

Els seus temes tant poden ésser infantils com motius per a cançons gitanes o font d’inspiració dels grans compositors En el darrer període dominen els motius místics i religiosos Cal esmentar Podzemnyje kl’uči ‘Les claus subterrànies’, 1842, Stikhotvorenija 1845 goda ‘Poesies de l’any 1845’, 1845, Miazm ‘Miasma’, 1868, Uznica ‘La presonera’, 1878, Večernyj zvon ‘El toc del capvespre’, 1890 i una llarga sèrie de novelles, contes, articles, etc

Fou un dels fundadors del neorealisme A més dels seus Poemas complejos 1958, cal destacar els volums de contes Aldeia nova 1942, O Fogo e as cinzas 1951, Um anjo no trapézio 1968 i Tempo de solidão 1973, i les novelles Cerromaior 1943 i Seara de vento 1958, sobre la vida dels camperols pobres de l’Alentejo, la darrera amb successives edicions i adaptacions al teatre i al cinema

Provinent d’una família de cabdills, treballà de mestre en escoles missionals Obtingué un gran èxit amb les seves novelles i contes de temàtica fantàstica, on barreja tradicions populars i conceptes cristians amb un estil vigorós i original Entre les seves obres cal esmentar Ireke Onibundo ‘L’estaca del Guardià’, 1949, Ogboju Ode Ninu Igbo Irunmale ‘El bosc dels mil dimonis’, 1950, i Adiitu Olodubare ‘El secret del totpoderós’, 1961

Emprà el dialecte labortà clàssic, culte, però desconegut per la majoria dels bascoparlants La seva tasca poètica s’inicià cap al 1950, collaborant en diverses revistes basques Com a narrador, destaca la novella Haur besoetakoa ‘La fillola’, 1970 i les traduccions i adaptacions de contes d’EAPoe, HHMunro, FKafka i altres La seva obra, molt treballada a nivell formal i de temàtica heterogènia, ha exercit força influència en els escriptors posteriors

Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida

Representant principal del grup avantguardista Devětsil i de la “poesia proletària” txeca, la seva obra, en versos lliures i d’una gran simplicitat i precisió, manté contactes amb les cançons populars del seu país i assumeix la causa dels oprimits en la lluita contra les injustícies socials Ultra els reculls de poesia Host do domu ‘L’hoste a casa’, 1921 i Těžká hodina ‘Hora difícil’, 1922, publicà contes, drames i assaigs

Fou president de la Societat d’Estudis Occitans Dins el corrent del realisme escriví, entre d’altres, les novelles Bagatoni 1894 i Li bomians 1906-07, i el recull de contes La feruna 1930 D’entre la seva poesia, basada en el ritme del llenguatge, cal destacar els reculls Li baladas d’aram 1883, La paurilha 1899 i, sobretot, La legenda d’Esclarmonda 1936, obra simbòlica i d’una gran ambició

Prengué part en la guerra de 1914-18, enrolat a les legions txecoslovaques, a Rússia, que ell evocà en Zelezny vlk ‘El llop de ferro’, 1920 Autor de nombrosos contes i novelles, amb una gran força dramàtica i capacitat d’invenció Entre les seves obres es destaquen Svatý Václav ‘Sant Venceslau’, 1912, peça dramàtica, i Velblood uchem jehly ‘El gos de la segona companyia’, 1923, narració per a infants

Entre els volums més importants de poemes cal recordar Widmungen ‘Dedicatòries’, 1963, Sensible Wege ‘Camins sensibles’, 1969, Zimmerlautstärke ‘A volum moderat’, 1972 i Brief mit blauem Siegel ‘Carta amb lacre blau’, 1973 En prosa és autor d’unes miniatures sobre l’Alemanya Oriental i Txecoslovàquia, Die wunderbaren Jahre ‘Els anys meravellosos’, 1976 i de contes per a infants, entre els quals Der Löwe Leopold ‘Leopold el Lleó’, 1970

Mestre, exercí fins el 1940, que s’establí a Perpinyà És autor de nombroses novelles, centrades en el país i la seva gent Le mas des Oubells 1933, Ombres sur les champs 1934, La flamme sauvage 1936, Le vin pur 1945, la sèrie Les Grégoire, La terre du liège 1953, Le refus 1962 i Simon Roquère 1969 Escriví també contes, i collaborà a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc