Resultats de la cerca
Es mostren 480 resultats
Suïssa 2013
Estat
El Consell Federal, després de diverses propostes i dos anys de negociacions, va arribar finalment al mes d’agost a un acord fiscal amb els Estats Units sobre la confidencialitat de comptes i dipòsits, les multes per evasió i l’accés dels inspectors d’hisenda nord-americans a les dades bancàries –proposta coneguda com Lex USA – En una direcció similar, el 9 d’octubre, el Consell va autoritzar la signatura de Suïssa de la convenció entre l’OCDE i el Consell d’Europa sobre l’assistència administrativa mútua en l’àmbit fiscal, si bé es van dilatar les converses amb la Unió Europea…
pecúnia constituta
Història del dret
En el dret romà, convenció o pacte pretori pel qual una persona es comprometia a satisfer en una data determinada un deute preexistent propi o aliè.
Revolució Francesa

Mapa de la Revolució Francesa
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de França (des de la formació dels Estats Generals, 5 de maig de 1789, fins al cop d’estat del 18 de brumari, 1799) que provocà la caiguda de l’Antic Règim i la presa del poder polític per part de la burgesia.
Cronologia dels esdeveniments La societat de l’Antic Règim no s’adequava a la nova realitat econòmica i social, en excloure del poder polític el sector més dinàmic de la societat, la burgesia, que esdevingué classe revolucionària Les classes populars, víctimes de la crisi econòmica, forniren les forces de xoc revolucionàries La filosofia de la Illustració , en proclamar la dignitat de l’home i els ideals de progrés i felicitat, assentà les bases ideològiques L’etapa preliminar fou la revolta dels privilegiats 1787-89, que tingué lloc quan els ministres de la monarquia intentaren de resoldre…
conferència de Barcelona
Conferència internacional celebrada a Barcelona l’any 1921 en la qual hom signà una convenció per a la regulació del trànsit a les vies marítimes i ferroviàries.
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
arma química
Militar
Agent tòxic, produït per síntesi química, emprat com a arma per tal de produir la mort o la incapacitació dels combatents o de la població civil.
Les armes químiques gasos, sòlids o líquids són dispersades per atomització per via aèria o mitjançant projectils, bombes, bombes de fum, coets, etc D’acord amb llur manera d’actuar es divideixen en neuroparalitzants inhibidors de la colinesterasa, hemolítics, sufocants o asfixiants, vesicants, lacrimògens, vomitius i incapacitants psicotomimètics D'entre els més coneguts sobresurten el neurogasos sarín , tabun i soman, i el vesicant gas mostassa Les armes químiques, extensament emprades durant la Primera Guerra Mundial, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 i per una resolució…
activitat
Química
Relació entre la fugacitat
( f
) d’una substància en un determinat estat i la seva fugacitat ( f°
) en un estat de referència arbitrari: a = f/f°
.
L’activitat a és una quantitat adimensional de valors arbitraris per tal com depèn d’una tria arbitrària, igual a la unitat en l’estat de referència De la definició de fugacitat hom dedueix que G—G° = nRT lna G i G° essent els valors de l’energia lliure de Gibbs en l’estat considerat i en el de referència, respectivament Per a servir-se de les activitats, cal escollir i precisar bé, en cada cas, l’estat de referència Per als gasos, la convenció més còmoda és prendre com a tal, a cada temperatura, l’estat en què f ° = 1 d’on a = f De la definició de fugacitat hom dedueix aleshores que, per…
Ion Iliescu
Política
Polític romanès.
Acabats els estudis a l’Institut d’Electrotècnia de Bucarest i a l’Institut Energètic de Moscou, realitzà activitats directives en el comitè central del Partit Comunista on havia ingressat el 1953 i, fins el 1971, fou el primer secretari de la secció juvenil Nicolaie Ceauşescu li confià a continuació la secretaria de propaganda i educació Aviat, però, entrà en desacord amb el president, el qual l’envià a Timișoara i, més tard, a Iaşi S’encarregà després de la direcció del consell d’economia de les aigües i, sense pertànyer ja al comitè central, treballà com a director d’una editorial…
Matti Taneli Vanhanen
Política
Polític finlandès.
Fill d’un sociòleg autor d’un controvertit estudi sobre la correlació entre el QI mitjà dels estats i el seu PIB, es graduà en ciències polítiques a la Universitat de Hèlsinki 1989 Afiliat al Partit del Centre, en fou president de les joventuts 1980-83 Professionalment es dedicà al periodisme i fou collaborador i editor 1985-88 i redactor en cap 1988-91 del diari Kehäsanomat L’any 1991 fou elegit diputat al Parlament La seva tasca parlamentària se centrà en qüestions mediambientals, en les quals mostrà reserves amb relació a la política de construcció de centrals nuclears, tot i formar part…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina