Resultats de la cerca

Succeí el seu pare el 1343 i romangué sota tutela fins el 1349 dos anys abans fou ocupat Chieri Mitjançant acord amb Joan II de França, i prèvia renúncia de les pretensions de Savoia sobre el Delfinat, Amadeu VI prengué possessió del Gex i Faucigny 1355 adquirí per compra el Vaud 1359 Prestà vassallatge a l’emperador Carles IV, que el nomenà vicari imperial en territori de Borgonya Amb una política hàbil i sense escrúpols, aconseguí d’ocupar el Piemont 1360 el retornà en feu sota condicions inacceptables i hi fomentà discòrdies familiars finalment, n'obtingué la regència 1368 Realitzà una…

Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres…

Filla del comte Sanç d’Alburquerque germà d’Enric II de Castella i de Beatriu de Portugal, hom l’anomenava, per la seva riquesa, La Ricahembra Fou casada 1393 amb l’infant Ferran de Castella, fill del seu cosí germà, el rei Joan I de Castella, a qui aportà en dot un extens patrimoni a La Rioja, a la regió del baix Tormes i a Extremadura i a qui ajudà econòmicament a ésser elegit rei de la corona catalanoaragonesa en el Compromís de Casp 1412 Mantingué una seguida correspondència amb la priora de Santo Domingo de Toledo Teresa de Ayala sobre el Cisma d’Occident i influí sobre el seu marit…

Coregnà per indivís amb el seu germà Sunyer II Tot i que Delà sembla que era el germà gran i que signava primer els documents, Sunyer II havia obtingut el comtat per designació de Carles el Calb Delà apareix com a administrador dels afers interns d’Empúries presidint tot sol diversos judicis comtals El 879 intentà d’arranjar l’afer de les possessions que el monestir de Sant Policarp de Rasès tenia a Peralada Delà i Sunyer s’empararen de Girona entre el 888 i el 890 per tal d’installar-hi el bisbe intrús Ermemir i foragitar-ne el legítim Servusdei Això feu creure que Delà havia estat comte de…

Fou governador de Flandes en marxar 1506 Felip el Bell cap a Castella succeí el seu cosí Charles de Croÿ 1509 com a preceptor del futur Carles V, del qual fou conseller durant el primer viatge del rei a la península Ibèrica 1517-20 Intentà d’orientar la política reial cap a l’amistat amb França, en collaboració amb el canceller Jean Sauvage mort aquest 1518, hi hagué de renunciar per l’elecció de Carles com a emperador 1519 Durant l’estada del rei a Catalunya féu de mitjancer entre ell i els agermanats valencians, per als quals obtingué el reconeixement oficial La seva actitud hostil envers…

El primer membre conegut és Chiarissimo de Giambuono de Mèdici , del consell general de la ciutat s XIII El seu fill Filippo de Mèdici fou succeït per Chiarissimo II de Mèdici i Averardo I de Mèdici , antecessors de la majoria de les branques de la família El primer Mèdici important, però, fou Salvestro de Mèdici Florència 1331 — 1388, que, elegit gonfanoner 1351, el 1378 provocà la reacció popular contra la Parte Guelfa tumult dels Ciompi i fou deposat per aquesta i el poble 1382 El succeí Giovanni di Bicci 1360-1429, d’una altra branca, que assumí la gestió dels béns papals, la qual cosa l’…

El tercer marquès, Carlo Borromeo-Aresa mort el 1734, fou creat gran d’Espanya el 1708 El 1916 el títol fou elevat pel rei d’Itàlia a principat

Fou fundada per Ghiyāt al-Dīn Tughluq , que expandí considerablement el soldanat, repellí els atacs mongols i reorganitzà socialment i econòmicament el país Durant el govern del seu fill i successor, Muḥammad Tughluq, els desordres i la mala administració anorrearen els avenços assolits El succeí un cosí seu, Fīrūz, que promogué de nou una política expansionista expedicions a Bengala, Orissa i el Sind i de grans construccions urbanístiques Fīrūzābād, Jaunpur, Fathābād, etc i arquitectòniques trasllat a Delhi de dues columnes d’Aśoka A causa de les rivalitats internes i dels continus cops d’…

Fill de Bartomeu de Llobera, mercader de Solsona, es casà amb Beatriu Garró, filla de Pere Garró, també mercader solsoní Vers el 1400, esdevingut ciutadà de Barcelona, hi formà una companyia mercantil de draps, amb el mercader solsoní, cosí germà seu, Joan de Junyent, que comerciava amb teixits fins importats de Flandes, Anglaterra i Toscana i distribuïts per l’interior de la península Ibèrica i l’estranger El 1414 formà una altra companyia amb el seu fill gran i el mercader Joan de Junyent, nebot de l’homònim, suposadament dissolta el 1427 Es dedicà també al comerç del sucre comprat a Gandia…

Fill de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l’illa Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1359-62, 1363-67, no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents Un d’aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït Fou, tanmateix, reposat l’any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366 El 1359 el rei de Sicília li concedí les senyories de…