Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Balasc d’Alagó
Història
Noble aragonès, majordom del casal de Barcelona.
Es mantingué fidel a Jaume I durant els anys turbulents de la seva infantesa i adolescència La seva actuació destacà en l’episodi de Pero Ahonés i en la revolta de l’infant Ferran Coneixedor del regne de València, pel fet d’haver-hi viscut exiliat, fou dels qui aconsellaren d’emprendre'n la reconquesta Aconseguí, amb mitjans propis, una de les primeres conquestes, la de Morella 1232, que s’avingué a lliurar a Jaume I, el qual la hi retornà en feu vitalici A la mateixa comarca fundà Vilafranca del Maestrat i Albocàsser i atorgà nombroses cartes de població Participà al setge de Peníscola 1225…
Castells i viles del Ripollès anteriors al 1300
Art romànic
Campdevànol Castell de Grats Campelles Castell de Campelles Coves fortificades de la Corba o de Ribes Camprodon Vila de Camprodon Castell de Camprodon Torre de Cavallera Castell de Creixenturi Gombrèn Castell de Mogrony Castell de Puigbò Castell de Mataplana Casa forta de Solanllong Fortalesa de Merolla o de Marolla Castell de Blancafort Les Llosses Castell de la Guàrdia Castell de Baborers Domus de Maçanós Castell de Palmerola Ogassa Castell de Pena Queralbs Torre de Queralbs Ribes de Freser Castell de Ribes Castell de Segura Ripoll Castell de Ripoll Vila de Ripoll Casal de Rama…
estalactita
Fragment d’una estalactita
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Formació calcària de forma cilíndrica que penja de les fissures del sostre de les coves.
S'origina quan l’aigua que porta dissolt diòxid de carboni s’evapora, a causa dels canvis de pressió i temperatura, i el bicarbonat es transforma en carbonat càlcic i precipita formant les concrecions A l’interior de les estalactites hi ha un canal central per on circula l’aigua
Cavorques de les Roques del Tit (Ventalló)
Art romànic
Situació EI paratge conegut com les Roques del Tit és a llevant de Vila-robau, a poc menys d’1 km El lloc es caracteritza pels marges acinglerats sobre el riu i en formació de conglomerat i terrasses argiloses, com també afloraments de roca que creen diversitat de penyes En aquest punt hi ha les ruïnes de l’anomenat “Molí de les Roques del Tit”, que en realitat és l’edifici de la resclosa on s’inicia el rec del Molí que portava l’aigua als molins, situats aigües avall, de l’Arbre-sec i de l’Armentera, que foren importants fins a època moderna Al marge hi ha també les restes d’un pou de glaç i…
Hàbitat medieval a la cova de la Caula II (Boadella)
Art romànic
Situació La cova de la Caula II és situada, juntament amb una quinzena de coves més, en un vessant de travertins que hi ha prop de les Escaules Mapa 258M781 Situació 31TDG907855 Per arribar al poble de les Escaules cal agafar una carretera que hi porta des de Pont de Molins, poble situat a tocar de la carretera N-II Pocs metres abans d’arribar al nucli del poblet, a mà esquerra, hi ha uns alts cingles a l’indret avui anomenat la Caula, abans la Font de la Canya En aquests cingles hi ha les diferents cavorques amb restes prehistòriques i medievals JBH-JBM Coves Tant a…
serra de l’Obac

Serra de l’Obac, des de Sant Llorenç del Munt
© Fototeca.cat
Serra
Unitat orogràfica que amb la de Sant Llorenç del Munt
forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral.
Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats la serra de la Mata 921 m alt, al NE el de Mura 722 m a la coma del Puig, al NW la Pola 930 m al turó de les Tres Creus i Castellsapera 932 m, al centre la serra del Pou de Glaç 944 m, al SE i la serra de les Pedritxes 786 m a la Moleta, al S La carena resta parallela a la riera de les Arenes i separa els municipis de Vacarisses i de Matadepera i, en part, el de Mura Bages Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves…
cap de la Nau
El cap de la Nau
© Fototeca.cat
Gran promontori de la costa de la Marina Alta que constitueix l’extrem més oriental del País Valencià; és l’avançament dins la mar de les serralades prebètiques.
Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S, el cap Prim, la platja i l’illa del…
riu de Set

El riu Set al seu pas per Albagés (Garrigues)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix a uns 950 m, al vessant nord de la serra de la Llena, entre els cims de la Tossa i de l’Abella, al límit dels municipis del Vilosell i de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), vora l’ermita de Sant Miquel de la Tosca.
Fins més avall de Cervià de les Garrigues i del despoblat de les Besses, el riu continua com a termenal de la Pobla de Cérvoles amb l’Albi i amb Cervià de les Garrigues Passa després per l’Albagés i el Cogul deixa el seu curs encaixat i, formant una vall oberta, entra al Segrià per Aspa, passa per Alfés i Sonadell i, després de regar una zona d’hortes, s’uneix al seu collector vora aquest darrer poble Els seus principals afluents són, per la dreta, la riera de l’Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons, i, per l’esquerra, els barrancs de les Coves, de les…
Eneolític
Prehistòria
Fase de la prehistòria que segueix el Neolític i que correspon al primer moment de l’ús del metall (coure), mentre la indústria bàsica continua treballant sobretot la pedra.
Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de Catalunya i del…
Bāmīān
Ciutat
Capital de la província del mateix nom, a l’Afganistan.
Té aeroport Situada a la vall de Bāmīān, es troba entre l’Hindu Kush i la cadena del Kūh-e bābā, en comunicació directa amb totes les vies caravaneres d’Orient Té interès artístic pels centenars de capelles, amb decoració pintada i esculpida, excavades en un gran penya-segat al nord de la ciutat Els elements més significatius eren dues estàtues colossals de Buda, de 54 m i 36 m d’alçada, inspirades en prototipus del nord de l’Índia i expressió del budisme mahāyāna Dataven dels ss VII-VIII dC L’any 2001 el govern talibà afganès ordenà la destrucció d’aquestes estàtues El 2008, proves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina