Resultats de la cerca
Es mostren 6469 resultats
rotofricció
Indústria tèxtil
Operació a la qual hom sotmet la metxa a la sortida de les màquines de preparació en la filatura de la llana, per tal de conferir-li una certa cohesió, anomenada falsa torsió, i facilitar així la seva posterior manipulació.
La rotofricció és efectuada per l’acció d’una cinta de cuir dotada d’un moviment alternatiu de vaivé damunt la metxa
hidrotrineu
Esports d’aventura
Esport d’aventura que consisteix a fer un descens per rius d’aigües braves amb un flotador, anomenat també hidrotrineu, mantenint l’equilibri.
El flotador és una planxa en forma de trineu per a una persona, que s’estira al damunt amb les cames submergides
argues
Aracnologia
Petit àcar hematòfag de l’ordre dels àcars, paràsit temporal d’ocells (especialment de coloms i de gallines) i de mamífers.
No habita permanentment damunt l’hoste, sinó només quan ha de menjar, per la qual cosa fa de mal combatre És cosmopolita
brostejador
Ecologia
Dit del mol·lusc, el turbel·lari i altres invertebrats fluvials que mengen arrencant l’aliment d’un substrat.
Els seus aparells bucals presenten adaptacions per a raspar l’epíliton del damunt de les pedres o els epífits de les plantes aquàtiques
cava
Enologia
Local del celler destinat a la conservació i l’emmagatzematge del vi un cop elaborat.
Generalment és subterrani Cal que la temperatura ambiental s’hi mantingui constant, per sota dels 12°C i per damunt dels 6°C o 7°C
Turà
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribesaltes (Rosselló), a l’esquerra de l’Aglí, davant la vila.
Sorgit damunt una antiga villa romana i esmentat durant tota l’edat mitjana, se'n perd tota notícia des de mitjan s XVI
compàs de tres braços
Transports
Cercle graduat amb tres braços, que convergeixen en el centre d’aquell, i dels quals el central és fix i els altres dos, dotats d’un cargol de precisió i d’un nònius, són mòbils.
És usat perquè hom pugui situar una posició damunt la carta quan n'ha estat feta l’observació simultània de dos angles horitzontals
hidrosfera
Geologia
Mantell d’aigua que envolta el globus terraqüi i que en cobreix, aproximadament, els dos terços de la superfície.
Comprèn l’aigua dels oceans, de les mars, dels llacs i dels rius Per damunt d’aquest mantell d’aigua sobresurt la litosfera
boira
En zones de boira, la condensació del vapor d’aigua provoca una disminució de la visibilitat
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, provinents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre.
S’origina en refredar-se una extensió d’aire, fenomen que pot ésser provocat per refredament directe, per mescla o per evaporació Les boires de refredament directe són de radiació , ocasionades pel refredament nocturn d’una capa d’aire estancat, prou prima i humida, pròpies de les estacions fredes, especialment la tardor, i freqüents als Països Catalans i en indrets de latitud semblant, o d’ advecció , degudes al pas d’una massa d’aire relativament càlida i humida per damunt d’un sòl fred, com les de Terranova i les de l’estret de Gibraltar Les boires de mescla són formades en mesclar-se…
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…