Resultats de la cerca

Traduí obres de teatre castellanes i tingué un gran èxit amb les peces satíriques Crispin rival de son Maître 1707 i Turcaret ou le financier 1709 Les seves novelles Le diable boiteux 1707, Histoire de Guzman d’Alfarache 1732 i altres d’inspirades en temes de la tradició picaresca castellana s’apliquen a la descripció minuciosa de la societat francesa, sobretot de la parisenca, i assoleixen la perfecció del realisme novellesc La més famosa és Gil Blas de Santillane 1715-35, influïda sobretot per La vida del escudero Marcos de Obregón i Montesquieu, on el marc és castellà, però la temàtica —…

Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora de l’orgue…

Fill del  notari  Josep Maria Vilardaga i Junquet , estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local Publicà Historia de Berga 1890 i Efemérides bergadanas 1919, i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Lo Girassol , Collecció de cançons populars, etc És autor també del drama La pubilla del castell , de la novella El abuelo i de la recopilació de tradicions La torre de la minyona Fundà l’Ateneu Berguedà 1889 i la revista La Bergitania 1905 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial Fou pare de …

Conegut en un principi per articles en defensa de la natura de Norrland, els seus primers llibres, entre els quals el recull de narracions Jägarna ‘Els caçadors’, 1957 i la novella Undersökningen ‘La investigació’, 1958, tracten també aquesta qüestió, però sobretot destaquen per la descripció objectiva, que és influència del nouveau roman A més, és autor de Skytten ‘El tirador’, 1960, Expeditionen ‘L’expedició’, 1962, Tva dagar, tva nätter ‘Dos dies, dues nits’, 1965 i Ingenjör Andrées luftfärd ‘El viatge aeri de l’enginyer Andrée’, 1977 Escriví teatre per a la televisió i diverses obres…

Professor de matemàtiques a Cambridge 1826, on fou director de l’observatori 1828, i astrònom reial 1835-81 En òptica destaca el seu treball sobre les difraccions i la descripció i correcció de l’astigmatisme 1825 Modernitzà l’observatori de Greenwich i millorà el sistema d’observacions meridianes, sistematitzant-ne l’ús i desenvolupant la pràctica dels registres fotogràfics 1848 Mesurà la densitat mitjana de la Terra, formulà una teoria sobre l’arc iris, estudià el magnetisme terrestre a partir de la hipòtesi de la isostàsia amb JH Prat, el 1885 Inventà un mètode per a la compensació de l’…

Participà activament en la revolució democraticoburgesa 1848-49, bé que uns quants anys més tard defensà els Àustria És l’autor més popular a Hongria, i ha estat molt traduït Excellí també com a contista i com a dramaturg Del primer període, caracteritzat per un Romanticisme d’evasió i una exaltació a la lluita contra l’opressió estrangera, es destaquen Hétzoznapok ‘Dies de treball’, 1845, Erdely Aranyoca ‘L’època daurada de Transsilvània’, 1853 i Torok világ magyarországon ‘La dominació turca a Hongria’, 1853 A la segona època, caracteritzada per la descripció realista dels fenòmens…

L’any 1900 Freud describí el psiquisme constituït per tres instàncies diferents conscient, preconscient i inconscient, les quals, distribuïdes per l’espai, obeirien a unes lleis pròpies Aquest sistema psíquic fou corregit el 1920 per una altra tòpica, la qual estableix tres instàncies noves el jo, l’allò i el super-jo

Aquest concepte ha variat completament amb el temps antigament abastava la majoria dels coneixements humans exceptuant les obres de l’home durant el Renaixement es referia al coneixement de les coses astronomia, física, química, geologia, biologia, i posteriorment fou aplicat a l’estudi de la Terra, dels materials que la componen i dels éssers vius que l’habiten geologia i biologia Actualment hom empra preferentment els noms concrets per a cadascuna de les especialitats