Resultats de la cerca

S’inicià en la Société Patrie i, el 1939, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1941 Seguidament passà al Futbol Club Barcelona 1941-50, club amb el qual guanyà set Campionats de Catalunya i cinc Copes d’Espanya Disputà dotze partits amb la selecció catalana i quatre amb l’espanyola Una vegada retirat com a jugador, exercí d’entrenador durant deu anys en diferents equips Club Esportiu Laietà, Club Esportiu Hispano Francès i Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, entre d’altres Fou considerat històric del bàsquet català 1998

La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…

Fundat el 1931 per un grup de joves de la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics, és el club degà del tennis de taula de Catalunya L’any 1935 els seus equips ja dominaren la primera edició del Campionat de Catalunya Tot i que s’especialitzà en tennis de taula també tingué seccions de bàsquet, futbol, excursionisme, escacs, bridge, ball i bowling II Campionats d'Espanya per equips, any 1960 Té el palamarès més ampli de la història del tennis de taula català L’equip masculí guanyà el Campionat d’Espanya per equips en quinze ocasions 1944, 1949, 1953, 1955, 1963, 1964, 1974, 1975, 1976, 1978,…

A Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla, d’Artana Desemboca a mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau

Situació i presentació L’actual municipi de Castell de Mur, de 62,42 km 2 , es formà el 1972 amb la unió de Guàrdia de Noguera i de Mur El terme es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila de Tremp Termeneja al N amb les terres de Fígols de la Conca, Claret, Palau de Noguera i Puigcercós, que formen part del municipi de Tremp, i amb el de Talarn A l’E limita, per la Noguera Pallaresa i el pantà dels Terradets, amb Gavet de la Conca i Llimiana Al S, el congost dels Terradets i els contraforts orientals del Montsec d’Ares formen el límit natural amb el terme d’Àger…

Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, travessa, entre la serra Plana 625 m a ponent i la serra Grossa 520 m a llevant, la vall de Montesa Prop de Canals rep, per l’esquerra, les aigües del riu dels Sants, desviades per la séquia de Ranes i la séquia de la Vila, comuna a ambdós rius S'endinsa després a la foia de Xàtiva termes de Cerdà, Novetlè, la Granja de la Costera i Xàtiva, que rega, a través de les séquies de la Llosa, a l’esquerra, i Messes, a la dreta El seu recorregut és de 61 km

Actualment s’utilitzen tres claus la clau de sol, que indica el sol3, la clau de do, que indica el do3, i la clau de fa, que indica el fa 2 Un element gràfic característic de cada clau assenyala quina és la línia del pentagrama sobre la qual té efecte directe en la clau de sol, és la corba amb la qual es comença el seu traç en la clau de do, és el centre de la clau, i en la clau de fa, són la corba superior i els dos puntets Les claus s’utilitzaven amb un doble objectiu determinar el registre i centrar l’àmbit de la veu o instrument en el pentagrama defugint al màxim l’ús de línies…

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…

El riu de Carançà, que en el sector més baix, fins a la confluència amb la Tet, passa profundament engorjat gorges de Carançà, divideix el municipi en dues parts a l’W, l’antic terme d’Alberet, centrat en l’actual mas, i cobert en bona part pel bosc de Campilles a l’E, on hi ha, vora l’aiguabarreig dels dos rius, el poble de Toès i, en un coster, el llogaret d’Entrevalls, és igualment boscat bosc d’Entrevalls Al costat de l’explotació del bosc hi ha una certa activitat agrícola De les 59 ha de superfície conreada, 54 ha són de pasturatge i plantes farratgeres i 1 ha de cereals La ramaderia es…

La part muntanyosa del terme és boscada alzines sureres el bosc de la Roca , el bosc Negre Hi ha serradores de fusta El sector de la vall és ocupat gairebé del tot per la vinya 383 ha, 319 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, en menor proporció, per arbres fruiters 63 ha, 14 d’albercoquers, 19 de cirerers i 29 de presseguers La part més septentrional és regada pel canal de l’Albera hi ha 2 ha d’hortalisses No hi ha ramaderia El poble 991 h agl 1982 142 m alt es formà al voltant de l’antic castell de la Roca , situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de…